Biografies
Pedrolo, Manuel de
Manuel de Pedrolo (l'Aranyó 1918 - Barcelona, 1990). Comença estudis de batxillerat a Tàrrega, i els acaba a Barcelona on s'havia traslladat el 1935. Inicià estudis de Medicina, que no prosseguí. Militant de la CNT, participà en la Guerra Civil, que acabà en un camp de concentració. Després de fer diversos oficis es trasllada a viure a Barcelona l'any 1946, on comença a escriure amb regularitat. Es guanya la vida treballant en una oficina d'informació i amb feines editorials: assessor literari, corrector i traductor. Conreà l'assaig, la poesia, el teatre i la novel·la, destacà en aquesta última, essent potser la seva obra una de les més prolífiques de la literatura catalana. Com a dramaturg destaquem Homes i no (1959), Tècnica de cambra (1961) i Darrera versió per ara (1963). Com a novel·lista ressaltem, en una primera etapa (1952-1956) Avui es parla de mi (1953, publicada el 1966) , Domicili provisional (1953, publicada el 1956) i Cendra per Martina (1952, publicada el 1966); en una segona etapa (1957-1971) Totes les bèsties de càrrega (1965, publicada el 1967), la tetralogia La terra prohibida, el cicle del Temps obert que comença amb un Un camí amb Eva (1963, publicada el 1968); cal destacar, també les novel·les policíaques Joc brut (1965) i Mossegar- se la cua (1968); conreà també la ciència-ficció, d'on sorgirà la seva novel·la més coneguda, El mecanoscrit del segon origen (1974), reeditada múltiples vegades i Trajecte final (1975); i ja en els seus últims anys, Sòlids en suspensió (1985). L'any 1979 li fou concedit el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Podem considerar l'obra de Pedrolo com una de les més importants de la literatura catalana contemporània, tant per la seva prolixitat, diversitat temàtica i tècnica com per la seva popularitat.
Tornar