Documentació
Miquel de Palol abaixa el llistó
El poeta i narrador pensa seguir en la línia tot just encetada, amb l'objectiu d'ampliar el ventall de lectors. "Els últims llibres que he escrit, com ara El Troiacord, no han estat entesos. I em fa l'efecte que en molts casos no han estat ni tan sols llegits", lamenta. És per això que ha pres una decisió ferma, i sembla que irreversible: "A partir d'ara només escriuré textos que es puguin llegir sense tenir cap cultura literària. La meva pretensió seria escriure llibres que no calgués ni saber llegir per llegir-los, però aquí encara no hi he arribat". Diu que no hem d'entendre aquesta aposta com una claudicació, sinó com "una adaptació a les circumstàncies". Unes circumstàncies que no són exclusives de Catalunya: "Molt em temo que són força universals, però com que nosaltres som menys, aquí es noten més. Si hi hagués cap país on això no es produís, hi emigraria ràpidament". Les concessions es presenta com "una història senzilla, sense dobles sentits i sense vàcua faramalla simbòlica". De tota manera, els lectors habituals de Palol hi sabran reconèixer l'empremta de l'autor. "M'he apartat d'algunes dimensions però en mantinc d'altres". De fet, ja anaven pel mateix camí d'aparent lleugeresa L'àngel d'hora en hora, La fortuna del senyor Filemó i algunes parts d'El jardí dels set crepuscles. La nova novel·la (ell la qualifica de nouvelle, tot i que té 362 pàgines) vol ser "un mirall sobre la bondat humana". Tampoc és que els protagonistes, gent humil del barri de Gràcia, siguin un pou de virtuts: "Els contes de bons i dolents sempre m'han semblat d'un maniqueisme dubtós. A part de casos extrems com els místics i els criminals, la resta de la humanitat som bastant semblants". ¿Què ha après Palol dels personatges que circulen pel llibre? "He après coses que els moralistes no acostumen a admetre, com ara que els diners són molt importants: qui digui que la felicitat no depèn dels diners és un idiota. També he après que tots tendim a disfressar de generositat el que en realitat és egoisme. I que es pot viure feliç i content essent un perfecte analfabet". Com és obvi, això no és aplicable a tots aquells que ja tenen "el verí inoculat". Malgrat haver abaixat el llistó d'exigència als possibles lectors, el narrador no creu que hagi rebaixat la dosi d'ambició. "És un altre tipus d'ambició. Si prepares unes postres i no hi poses sal, no és pas que hi falti sal: és que el plat ha d'anar sense sal". Que ningú pensi doncs que Palol ha tirat la tovallola: "Que no calgui tenir cap cultura literària per llegir els llibres que publicaré a partir d'ara no vol dir que no continguin cultura literària. Una cosa és l'efecte produït i una altra els meus mecanismes". A l'hora d'abordar aquesta obra que alguns qualificaran de menor, l'autor s'ha trobat ben a gust. "Partia d'uns paràmetres tècnics molt acotats. Quan tinc un pla i un guió establert, el procés d'escriptura em resulta molt còmode". Les concessions és el primer volum d'una sèrie d'exercicis literaris sobre el punt de vista. Després d'aquesta nouvelle (escrita durant la primavera i l'estiu del 2002) vindran un apòleg, un recull de contes i, llavors sí, una novel·la reconeguda com a tal. Ara Palol espera amb impaciència la reacció del públic. Ha fet una concessió i confia obtenir-ne una recompensa.
Tornar