Obres
El jardí dels set crepuscles
El jardí dels set crepuscles pren com a punt de partida el fracàs de les utopies dels seixanta per anunciar la creació d’un nou ordre social. El text es presenta com un manuscrit trobat, l’anomenat Manuscrit del Palau de la Muntanya. En un pròleg erdit, escrit amb evident intenció paòdica, un investigador del futur parla de l’error de predicció que fa menystenir la possibilitat d’una guerra atòmica, de la creació d’associacions secretes amb l’objectiu de garantir la supervivència de le selits, i documenta l’existència de refugis nuclears. Un refugi nuclear situat als Pirineus o a l’Himàlia, va acollir les elits culturals i polítiques que governarien el país després de la guerra. El relat s’inicia amb una descripció de la ciutat de Barcelona sota l’alarma atòmica. La situació intenracional és caòtica, la ciutat està desbordada per l’allau de refugiats i pel seu propi desgovern. Tots els serveis han deixat de funcionar. El caos és indescriptible. Per acció de les armes convencionals, de la mala planificació o d’un accident nuclear, la metròpoli estava condemnada a una destrucció certa. Els més privilegiats abandonarien la ciutat i es recolliren en indrets segurs. Refugis com el Palau de Muntanya, un edifici imponent, en un roquissar. A l’interior, l’ambient és molt refinat i luxós. És una reserva cultural on s’apleguen obres d’art i tecnologies del passat. Una gran sala amb una cúpula i un immens telescopi ocupa el centre de l’edifici. Cada tarda els hostes es reuneixen en aquesta sala -l’Avalon- per evocar el passat i interrogar el futur. Al llag de sis jornades, set narradors (Rodin, Gertrudis, Ficinus, Carter, Kolinski, Casanova i Súarez) reconstrueixen la història de la banca Mir, la successió del banquer, el casament de Lluïsa Cros i la pèrdua de la misteriosa joia que es troba en l’origen de la crisi econòmica, política i cultural que ha desencadenat la guerra. La setena jornada servirà per recapitular el que s’ha anat exposant els dies anteriors i donar les claus que permetin interpretar la història. El relat arrenca el 1970 quan el banquer Mir decideix retirar-se i dividir el seu imperi entre els tres vicepresidents (Cros, Colom i Flint). Els convoca per separat i els planteja una pregunta ¿què reprensenten per a ells els diners?. Cros respon que els diner són un signe d’expulsió del paradís, la forma més refinada de canibalisme; al punt que ha arribat al món, no hi ha més remei que acceptar-los com a mal menor. A causa d’aquesta resposta, Clos queda exclòs del repartiment i s’inicia un crisi de jerarquia que desembocarà amb la nacionalització de la Banca i en la desparició de la joia. Bona part de l’acció del primer llibre se situa en els anys de la transició. A la “Història de Patrici Ficinus”, hi ha una evocació de les Rambles i la zona portuària: els bars (les terrasses de la plaça Reia, l’American Soda, els Enfants Terribles), els cabarets i les barres americanes (el Villa Rosa i el Texas). Ficinius segueix la seva carrera professional a Milà, Roma, París i més endavant als EUA. Quan torna a Barcelona sis anys més tard, recorre els indrets de la seva joventut. És l’any 1982. El procés de degradació s’ha accelerat. Alexis Cros viurà una experiència paral·lela a la de Ficinius. Exclòs del repartiment de la Banca Mir, passa alguns anys als EUA. Quan torna, troba el país venut, el turisme pràcticament ha desaparegut i els paratges més atractius han estat convertits en suburbis abominables. Hi ha una crisi galopant. El pretendent de la seva filla, Robert Colom, és un representant de la nova onada: ha comprès que les batalles polítiques s’entaulen en el món dels negocis i que pot utlitzar el poder de l’Estat per obtenir beneficis en negocis privats. Ficinius, Carter, Emília, formen part d’un clan secret articulat entorn la misterioda joia. Quan la crisi va destruir la idea del desenvolupament i l’esperança en el progrés de la humanitat, es va imposar la solució jeràrquica. La classe dirigent va formar lobbies i grups de poder amb l’objectiu de mantenir els seus privilegis i defensar-se en el cas d’un conflicte nuclear. Una elit formada per caps d’empresa i als funcionaris va assumir la responsibilitat tècnica i econòmica, va secularitzar la seva imatge, i va crear falses refrències per emmascarar els seus veritables interessos. Palol situa el 1979 la creació de l’Institut Interdepartamental, una institució executiva, semiprivada, que té com a missió coordinar les relacions entre la CIA i elsprincipals agents econòmics, per fer que les persones, els béns i les idees circulin de manera més fluida. El director és Omega, posseeix una influència il·limitada que exerceix des de l’ombra. El segon llibre està format per un conjunt d’històries encadenades que constitueixen una mena de relat d’iniciació, a través del qual els joves assisteixen a la reunió i s’integren en el clan. La majoria d’aquestes històries planetgen la situació de l’individu en el marc que resulta dels processos de concentració de poder i del naixement de la societat programada. Moltes d’aquestes històries tenen com a escenari el Googol, un vaixell amb l’aparença exterior d’un gran iot de luxe, equipat amb armament nuclear i tecnologia punta que actua sense bandera. El Googol està equipat amb un cybor, capaç de sintetitzar les reaccions dels homes i desenvolupar conductes eotives individualitzades. L’ordinador s’avança a la decisió dels dirigents de l’Institut que s’ha tornat perillós pel sistema. El tercer llibre “La joia retrobada”, planteja obertament el tema de la joia. La joia s’ha perdut. La reunió té com a objectiu el retorn a un sistema universal de referències. La joia ha generat un aparell econòmic al marge del valor monetari. És el símvol de la raó de ser d’aquest poder secret. L’estada al Palau de la Muntanya té com a objectiu seleccionar i entrenar la minoria que ha accedit al poder corporatiu quan els vells es retirin. La nova generació viu una època de decisions coordinades, en què les lits econòmica, política i militar tendeixen a intercanviar els seus rols i se superen els antagonismes entre clans. Els llinatges rivals perden polaritat i s’uneixen seguint interessos comuns. L’armsitici que està a punt de posar fi a la guerra, establirà l’imperi mundial. El jardí del crepuscle que corona el Palau de la Muntanya és un temple astronòmic que conté un missatge en clau sobre la humanitat futura. El narrador descobreix les correspondències entre estels i els arbres del jardí, i entre aquests i els narradors. Els complexos simbolismes de la novel·la s’estenen els menjars, la decoració de les cambres i fins i tot al color dels vestits de les dones en els diferents moments de la reunió. El diagnòstic final no és molt diferent del que es proposava al començament. S’imposarà una lògica purament econòmica de la dominació, independent de l’exercici del poder polític i de la manipulació ideològica. Les ciutats desapareixeran víctimes d’una malaltia mortal. El mercat es convertirà en l’única forma de justícia. Es propagarà una onada de desercions i renúncies. Però malgrat la gravetat dels canvis aquests no comportaran riscos importants per a le slegimitacions bàsiques de l’elit.
Tornar