Documentació
L'escriptor gironí Vicenç Pagès s'emporta el Sant Joan amb una novel·la de coses viscudes
L'escriptor gironí Vicenç Pagès és el nou premi Sant Joan de narrativa. Amb la novel·la La felicitat no és completa , Pagès es va endur ahir el premi de 25.000 euros que atorga Caixa Sabadell, a més d'un dels reconeixements més sòlids de la literatura catalana. L'obra apropa elements autobiogràfics de l'autor i narra els problemes de socialització del protagonista. «Les persones que tenen 40 anys s'hi poden sentir identificats», assegura Pagès, que és col·laborador literari de "Presència" . A Vicenç Pagès (Figueres, 1963) se li va quedar gravat fa anys un grafit que va veure en una paret de Cerdanyola, quan hi passava en tren: «La felicitat no és completa». És el mateix lema que ha inspirat la novel·la que ahir va ser distingida amb el 23è premi Sant Joan, un dels símbols de l'últim quart de segle de la literatura catalana. Pagès va recollir el guardó, en un acte al Saló Modernista de Caixa Sabadell, amb molt orgull perquè «és un premi amb molta fama, sobretot d'independent. No li veig cap defecte». L'obra de Pagès, el primer escriptor gironí que rep el guardó, ha estat la millor de les 53 que s'han presentat. Per al jurat, el text de Pagès és «esplèndid», va explicar el gerent de la Fundació Caixa Sabadell, Fermí Pons, qui no dubta que el premi ajudarà Pagès a consolidar el seu prestigi de narrador. No és el primer concurs que guanya (el 1989 la Biennal de Barcelona i el 1998 el Documenta), però sí «el més important», segons reconeix el mateix autor. El jurat ha tingut en compte l'originalitat en la construcció de la novel·la: set capítols per cada etapa vital del personatge, Àngel Mauri. El protagonista és, en certa forma, l'alter ego de Pagès. «El llibre neix d'una crisi que vaig tenir de documentació. Fins aleshores, tenia molta vergonya de parlar de mi, sempre havia situat les meves obres en el passat i en llocs on no he estat mai», va indicar ahir Pagès. Ara, però, a La felicitat no és completa ha apostat per parlar de «coses que he vist i he viscut de primera mà». Amb tot, però, «no és una obra de no ficció» i un dels reptes importants que planteja és que el lector ompli els buits que hi ha entre capítol i capítol, entre els set moments de la vida de Mauri. Cada un d'aquests moments té un vocabulari diferent, «fins i tot una música pròpia». Pagès intenta reflectir la permanent socialització a la qual està sotmès el protagonista, a l'escola, a l'escoltisme, a la família... «Però ell no acaba d'integrar-se, tot i que tampoc es pot considerar un revolucionari», va matisar. La felicitat no és completa té «la seva part trista i la seva part divertida», i per a l'autor ha sigut una mena de catarsi: «És perillós parlar del que passa ara, no del que va passar fa 20 anys».
Tornar