Documentació
Una visió inèdita de la dècada dels 70 i dels 80
A La felicitat no és completa, guanyadora del Sant Joan de novel·la, Vicenç Pagès hi narra set episodis de formació d'Àngel Mauri entre el 1971 i el 2003. Al llarg del llibre assistim al procés de socialització del protagonista en diferents àmbits de la vida quotidiana com ara la família, l'amistat, l'educació, l'amor, la feina i la política. Segons el mateix autor, el que és veritablement important en aquesta novel·la no és el que li passa al protagonista (que, tot sigui dit, és mínim, per voluntat expressa del mateix Pagès), sinó parlar dels diferents escenaris que l'Àngel Mauri va trepitjant: la casa on va néixer el protagonista, la sala de jocs on quedava amb els amics, la Universitat Autònoma de Barcelona on va estudiar periodisme, el campament on li va tocar fer el servei militar o la redacció del desaparegut "Diari de Barcelona" . Aquests espais concrets prenen tanta rellevància que ens acaben donant una visió calidoscòpica de la ciutat de Figueres, convertida en aquest llibre en un personatge més. Lluny d'explicar una història en què passés alguna anècdota important, el que l'autor empordanès pretenia era publicar una novel·la més d'estil que de fets. De totes maneres, a mesura que assistim als diferents episodis de la biografia grisa d'Àngel Mauri anem descobrint que el que en realitat ens ofereix l'obra és un esbós de la generació que va néixer amb la mort de John F. Kennedy. La felicitat no és completa és una novel·la molt diferent d 'El món d'Horaci , una obra més experimental, concebuda com una mena de collage. Aquesta és més lineal. De tota manera, no es pot afirmar que estiguem davant d'una novel·la del tot convencional, ja que l'autor hi ha assumit dos reptes: bastir una trama amb el mínim argument possible i explicar la vida quotidiana donant una visió inèdita d'alguns dels seus escenaris més comuns. Feia cinc anys que Vicenç Pagès no ens oferia cap títol nou. El darrer va ser el 1998, quan amb el recull de contes En companyia de l'altre va guanyar el premi Documenta. El 1997 apareixia la seva obra de més èxit, la nouvelle Carta a la reina d'Anglaterra , que en cent pàgines narra mil anys de la vida de la protagonista. Després va arribar l'assaig Un tramvia anomenat text , en el qual reflexiona sobre el plaer en l'aprenentatge de l'escriptura.
Tornar