Documentació
L'escriptor Emili Bayo novel·la la recerca de la felicitat
Projecte de felicitat es titula la novel·la que li ha tret Proa. Una obra que té com a rerefons les cançons dels Beatles i que furga en la Transició política i en la Guerra Civil per comprendre un present que reflecteix una veritat de tots els temps: "Trobar la felicitat pot ser fins i tot contraproduent".
Emili Bayo ha buscat una protagonista femenina, que és la narradora, per fer confluir els dos camins de la novel·la: "Viatjar cap a un futur ple d'incògnites amb la recerca del passat". D'alguna manera, la protagonista vol saber "com ha estat el passat dels altres per conèixer què ha de fer en la seva recerca de la felicitat".
Si alguna cosa queda clar en la novel·la és que en el món que vivim no hi ha bondat. Per l'autor de l'obra, això es deu a una evidència: "La vida és molt complicada". I en la novel·la i en la vida s'hi reflecteix que potser no, que no hi ha bondat, "però sí molta ingenuïtat". "I la ingenuïtat -afegeix l'escriptor- no és mai bondat".
La ingenuïtat de la narradora de la novel·la fa que es deixi portar pels camins de la vida, que ni tan sols aprofiti els bons vents que l'orienten. "Deixar-se portar per la vida no pot encaminar cap a la felicitat, perquè impedeix fer-se amo del futur. El projecte de felicitat és fer-se amo del futur, amo del teu destí".
Si les cançons dels Beatles ens introdueixen a cada capítol, els protagonistes també estan immergits pel miracle del cinema, la gran fàbrica d'il·lusions del segle XX. La protagonista, després d'aconseguir agafar les regnes del seu futur, anuncia que farà una pel·lícula només amb les sorpreses que li ha deparat la vida. Serà un film en blanc i negre o en color? "Jo el veig en blanc i negre, perquè la història que vol explicar, la de la Guerra Civil, pot ser més nítida en blanc i negre". Si la protagonista volgués reflectir la seva vida personal, la podria fer en color, perquè la vida pròpia té més matisos, però la vida dels altres es veu més clara en blanc i negre", raona Bayo.
A l'escriptor lleidatà no el preocupa el centralisme barceloní, que la cultura catalana sigui molt centrípeta. "Em sembla lògic", diu, encara que creu que "la literatura catalana s'està descosmopolititzant". L'efecte negatiu de la centralització és que "hi ha escriptors interessants que no tenen el ressò que mereixen perquè estan lluny d'uns mitjans de comunicació fets a Barcelona i despreocupats de la perifèria". En qualsevol cas, "no hi ha literatura perifèrica. Tota la literatura és cosmopolita".
Tornar