Documentació
Viatge amb Orwell a la Guerra Civil
Amb un tren atapeït de milicians, i a una velocitat de creuer de vint quilòmetres per hora, George Orwell (1903-1950) va sortir de Barcelona per anar a petar a Barbastre, la primera parada en la seva lluita antifeixista. De Barbastre diuen que hi ha un hotel que Orwell va regentar: l'Hotel y Gran Café San Ramon. "Todo Confort. Garage" . Però ara només en resten les parets espellifades, les persianes d'un color verd empolsinat i algunes ventalles obertes de bat a bat. Ni llits, ni cafè, ni l'Orwell. Tancat i barrat. Ara, diuen que s'hi va allotjar. Els que de ben segur no s'hi van allotjar són els missioners claretians que hi havia a l'època. L'embranzida anarquista va afusellar 51 dels 60 missioners claretians del poble. I al cementiri de la localitat, recordatori per tothom: pels que van lluitar per la llibertat i pels que es van apuntar a la croada. I d'aquí a Siétamo, poblet on Orwell va ser atès de la greu ferida al coll que va patir a la trinxera ben ben a prop d'Osca. Bé, atès més o menys bé pels infermers i robat pels companys del front, un costum generalitzat de l'època. Siétamo, un enclavament estratègicament nul, però que les tropes governamentals es van entestar a conquerir. La vida de trinxeres en aquest emplaçament era tan plàcida que diuen que fins i tot hi va haver un partit de futbol entre republicans i nacionals. Però van acabar discutint. I a trets. Això diuen. El blat més fort No obstant, hi va haver un greu enfrontament. A pit descobert i amb el fusell a la mà, les milícies pretenien conquerir aquest poble ancorat dalt d'un turonet. L'escabetxina va ser de tal magnitud que els camperols diuen que allà on el blat neix més fort i més alt hi ha cossos de republicans enterrats. Finalment, i segons el testimoni de dues nenes de l'època, ara ja grandetes, uns i altres van arribar a un pacte secret. Uns abandonaven Siétamo de nit, i els altres ocupaven el poble l'endemà. I així es va fer. Evidentment, no hi va haver cap tret. Potser algun d'accidental, com recorda Orwell a Homenatge a Catalunya , en referència a la poca traça d'alguns minyons del bàndol republicà a l'hora d'utilitzar el vetust armament. De Siétamo arrenca una dita còmica que es va allargassar molt de temps per tot l'exèrcit. Abans de ser conquerida pels nacionals havia estat en mans de les tropes del govern. El general que va comandar la presa de Siétamo per part del govern va dir: "Demà prendrem el cafè a Osca". I encara l'han de fer. Ben a prop de Siétamo hi ha Monforite. Aquí, mentre Orwell era atès d'una infecció a la mà, els practicants van aprofitar l'avinentesa per pispar-li tots els objectes de valor que posseïa, la càmera fotogràfica i les fotografies que havia fet. A un parell de quilòmetres de Monforite hi ha La Granja, una casa de pagès actualment en obres. Els milicians la van fer servir com a magatzem i com a cuina. El seu propietari actual s'està rumiant seriosament explotar la finca amb finalitats turístiques. "Residència George Orwell". Cal no oblidar, com escriu Orwell al llibre, cinc coses molt importants en la guerra de trinxeres: la llenya, el menjar, el tabac, les espelmes i l'enemic. I l'ordre que hi ha escrit és el correcte. L'enemic en darrer lloc. "La veritable preocupació dels dos exèrcits era la lluita contra el fred", recorda Orwell. "Vaig ser al front d'Aragó des del gener fins al maig, i entre gener i la darreria de març, en aquell front, no hi passà res, o molt poca cosa, a part de Terol, però personalment, vaig tenir-hi molt poca participació. Més tard, pel juny, es produí el desastrós atac contra Osca, en el qual en un sol dia van morir milers d'homes, però llavors jo ja havia estat ferit i declarat inútil". De fet, potser tenia raó Henry Miller, a qui Orwell va anar a veure a París abans de venir a matar franquistes. ¿On vas, infeliç? Què et penses? Que canviaràs el curs de la història?, li va venir a dir en Miller a Orwell. Bé, això diuen. I a sobre Orwell es va quedar sense fer el cafè a Osca. Bé, de fet ningú no va poder fer el cafè a Osca.
Tornar