Biografies
Oteiza, Jorge
Nascut aOrio, Guipúscoa. De jove es va traslladar amb la seva família a Madrid, on va estudiar Medicina i va assistir a l'Escola d'Arts i Oficis. En 1935 va viatjar a Hispanoamérica, on es va dedicar a la docència en l'Escola Nacional de Ceràmica de Bogotá i va fer les seves primeres exposicions a Santiago de Xile i Buenos Aires. En 1948 retorna a Espanya. La seva obra escultòrica es divideix en tres parts, la de recerca de les eines conceptuals que definissin un propòsit experimental (1930-50), la del desenvolupament del mateix (1950-57) i la de les conclusions (1957-59). Va anar al final d'aquesta dècada quan va abandonar l'expressionisme i la figuració per a iniciar-se en l'abstracció i la investigació geomètrica-racional dels constructivistes russos de principis de segle, el que li va dur al buit en l'escultura, un recorregut metafísic que influiria de forma decisiva en totes les arts contemporànies. Oteiza va decidir abandonar l'escultura en 1959, convençut que ja no anava a aportar res de nou. Entre les seves obres més conegudes destaquen, L'ona (MACBA), la Pietá (des de 1999 a Sant Sebastià), i l'Odiseu (jardins de la ciutadella de Pamplona), que simbolitza un gudari i al propi Ulisses. En 1970 va aconseguir el primer premi del concurs d'idees per a la urbanització de la plaça de Colón (Madrid) i en 1985 li va ser concedida la Medalla d'Or de Belles Arts d'Espanya. L'artista va fer donació de la seva obra al poble de Navarra i està exposada en el museu de la Fundació Jorge Oteiza creada en 1996 en Alzuza (Vall de Egües)
Tornar