15è. aniversari (1999 - 2014)
 
 

Documentació

Inèdita i dura 'Oda olímpica a Barcelona' de Jorge Oteiza

Article publicat al diari “Avui” el 03/11/04 per Ignasi Aragay

L'escrit va ser donat a conèixer ahir pels responsables de l'exposició Oiza-Oteiza en el paisatge, del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. El document va ser escrit per Oteiza després d'una visita el setembre del 1994 a la capital catalana, on havia estat convidat per proposar-li un encàrrec d'una gran escultura que havia de culminar l'aleshores projectada prolongació de la Diagonal fins al mar, és a dir, a l'espai que avui ocupa el Fòrum. Oteiza, segons l'equip de l'exposició -l'integren Josep Quetglas, Fernando Marzá, Guillermo Zuaznabar i Javier González de Durana-, va contestar negativament a l'encàrrec amb la composició Oda olímpica a Barcelona, que l'escultor mateix advertia que era "com un esborrany d'una tirada". Oteiza la va enviar per fax -"de gran, es va aficionar a aquest aparell", diu Zuaznabar- a diversos amics. Contra la Barcelona 'guapa' L'inici ja és revelador de l'estat d'ànim de l'artista al tornar de la ciutat postolímpica: "Alcalde Maragall afirma de Barcelona que / guapa, muy guapa, guapísima / vuelvo de allí sucia basura basurísima / no tendréis mi escultura no confundan / entre tanta chatarra chatarríssima...". Al llarg dels versos, Oteiza qualifica la torre de comunicacions telefòniques de Montjuïc, obra de Santiago Calatrava, de "monumental homenaje a la costurera"; titlla la pèrgola d'Enric Miralles a l'avinguda Icària d'"arboleda chatarra" feta amb "toneladas de hierro basura"; i descriu el peix de Frank O. Gehry de la coberta de l'Hotel Arts com un "enorme besugo de oro". En aquesta mena d'estil tal com raja, Oteiza es rabeja contra Gehry i el Guggenheim de Bilbao: "También tu aquí / Frank Gehry payaso decorador perra apestada Guggenheim / para Bilbao dejándonos robar? / el artista vasco en vanguardia estorbaba / a nuestros gobiernos reaccionarios PNV / se nos tenía que destruir nuestro país dividido / políticamente cobarde vencido y acabado...". L'oda acaba també de forma contundent: "No os merecéis estos 2 nombres / Gaudí el genio que ensuciáis todos los días / y yo que con mi amor y mi genio vine / tranquilizaos no volveré ya me he ido". L'enrabiada amb aquella Barcelona postolímpica no va impedir que el 1998 Oteiza, molt proper a la Fundació Macba, regalés a aquesta institució una peça seva davant la façana del museu, L'ona. El Macba té cinc peces més de l'escultor basc al seu fons.

Tornar