Documentació
Marcos Ordóñez transita pels records teatrals d'infantesa
Els crítics diran el que calgui sobre Comedia con fantasmas, però ningú li negarà a Marcos Ordóñez que aquesta novel·la d'amor al teatre i als còmics li ha sortit de l'estómac. Diu que s'ho ha passat molt bé escrivint la, i es nota. Aquesta és una crònica sobre la gent dels escenaris evocada a partir dels records de l'escriptor, perquè "en teatre, els fantasmes són els records", aclareix l'autor, que remena i aboca sentiments viscuts en família. Les vivències teatrals lligades al seu pare i el seu avi són l'origen de Comedia con fantasmas.
El primer, que es cartejava amb Jardiel Poncela, li explicava quan era petit (sí, l'Ordóñez també va ser petit) les obres que veia a Madrid fins a inculcar-li el virus de la passió per l'escena. El seu avi era violinista de cinema mut, però amb l'entrada del sonor va entrar a formar part d'una banda que actuava al Paral·lel. Eren aquells anys en què hi havia allò que en deien sessió vermut, es feien tres funcions diàries i el nen Ordóñez i la seva àvia anaven "a portar la carmanyola a l'avi, ja que era l'única manera de poder-lo veure".
Comedia con fantasmas és una novel·la llarga -cinc-centes pàgines- per on transiten còmics, baguls i pensions amb què el crític teatral tanca la seva trilogia literària dedicada al món de l'espectacle. Curiosament, aquesta obra l'ha escrita després de Puerto Ángel (dedicada a la música) i Tarzán en Acapulco (ambientada en el cinema clàssic de Hollywood). Comedia com fantasmas arrenca l'any 1925, quan un nen es fascina quan veu des de dalt d'un arbre una funció a l'aire lliure d' El somni d'una nit d'estiu. L'espectacle l'empeny a incorporar-se a la companyia d'Ernesto Pombal (personatge inspirat en l'oblidat Enrique Rambal), un "visionari del teatre capaç de crear grans muntatges". La història s'allarga fins al 1985, quan el protagonista, ja octogenari, ha arribat a ser el rei de la comèdia del teatre i el cinema espanyol.
Documentació exhaustiva
El llibre també funciona com una crònica evocada des de l'imaginari d'Ordóñez, tot i que profundament amarat de versemblança. Per fer un símil cinèfil, "ha estat molt més lenta la producció que el rodatge", ja que recrear amb veracitat uns anys pretèrits, que l'autor recorda només parcialment, li ha suposat haver de llegir com un desesperat biografies de còmics fins a fer-se una idea del mapa on situa els personatges. Ha barrejat històries reals amb peripècies fictícies, però la investigació ha arribat fins als extrems de "mirar mapes per descriure un recorregut real pels carrers de Madrid, ja que no coincideixen exactament amb els d'ara".
Després de ficar-se a fons en tota aquella època, Ordóñez pensa que si bé a Catalunya els actors "mantenien sempre una altra feina per si de cas, aquí el teatre d'aficionats ha estat un planter importantíssim, a Madrid els escenaris s'han alimentat més de la bohèmia i per això, quan anaven mal dades, alguns d'ells van quedar totalment en la misèria". De totes maneres, una constant de tots els còmics "era que treballaven amb l'ànima encara que fessin pel·lícules dolentes". Si aquesta novel·la fos una pel·lícula, seria en blanc i negre, reconeix l'autor, que, si se li pregunta què en queda de tota aquella època, respon que ben poca cosa. "En teatre, només queden els records del que has vist, bé potser el Paral·lel actualment també és una comèdia amb fantasmes".
Les memòries d'Espert
Tot i acabar amb la trilogia sobre el món de l'espectacle, la ploma d'Ordóñez no entén què són les vacances. Al setembre surt la seva pròxima novel·la, Detrás del hielo, que explica la història d'un amor boig en una ciutat llatinoamericana. A l'octubre veurà la llum el llibre de memòries de Núria Espert que Ordóñez ha escrit i, per si no fos prou, està recopilant una antologia de textos i crítiques teatrals que es titularà A pie de obra. Per a més endavant queda la magna missió de redactar juntament amb Josep Maria Pou (que està lligat a la sèrie Policias fins a l'octubre) la història de la comèdia musical espanyola a partir de les entrevistes als seus protagonistes i que es dirà Locos por Broadway.
Tornar