Documentació
El gran teatre del món
"Voy a hablar de un mundo que ya no existe", com qui diu "Era el millor dels temps" dickensià. Aquesta frase, amb què es dispara Comedia con fantasmas, l'última novel.la del crític de teatre i escriptor Marcos Ordóñez (Barcelona, 1957), té regust clàssic i posa en guàrdia: estem davant d'una obra d'iniciació amb un protagonista que funciona com una mirada privilegiada davant dels fets que s'han d'explicar. La referència a Charles Dickens no és gratuïta. Després d'una peça minimalista amb formes d'iceberg com Tarzán en Acapulco --perquè era molt més el que amagava que no pas el que mostrava--, l'autor de Puerto Ángel es capbussa ara en un tros de novel.la pura i total.
Ordóñez practica com a crític aquella felicitat que neix de l'entusiasme; és a dir, és feliç veient bon teatre i ho sap transmetre en una personal barreja d'erudició i fascinació. Amb les mateixes armes es construeix Comedia con fantasmas, que segueix una vida per al teatre, la de Pepín Mendieta, un nen lleonès que un dia va veure El somni d'una nit d'estiu enfilat dalt d'un arbre i es va enamorar perdudament de l'ofici. El que segueix, la novel.la en si, és el desenvolupament d'aquest sentiment, a manera de biografia, amb les seves fases: enamorament, amor i nostàlgic desencant.
Una història plena de personatges de mida natural --el prodigiós director visionari Ernesto Pombal, tota una troballa, i Tanito Monroy--, però també de cameos de renom: moltes d'aquelles cares que formen part de la incopsable història del teatre espanyol i que hem pogut veure en velles produccions de Cifesa. I tot això acoblat amb emoció i naturalitat sense que el conjunt soni a impostura o s'hi apreciïn les costures. ¿Quan arribarà la pel.lícula?
Tornar