15è. aniversari (1999 - 2014)
 
 

Biografies

Oller, Narcís

Narcís Oller (Valls, 1846 - Barcelona, 1930). Orfe de pare i educat a la casa pairal de la seva família materna en un ambient molt liberal. Cursà estudis de Dret a la Universitat de Barcelona. De tendències liberals durant la seva joventut, aviat es desentengué de la política i acabà integrant-se dintre la societat de la Restauració. Fou oficial de secretaria de la Diputació de Barcelona i, més tard, procurador de tribunals. Començà a escriure en castellà, però l'espectacle dels JocsFlorals de 1877 -els del triomf apoteòsic de Verdaguer i de Guimerà- i la influència del seu cosí, Josep Yxart, el varen decantar cap al conreu de les lletres catalanes. S'incorporà a la revista "La Renaixensa" i freqüentà el grup de L'Avenç. Dins de la seva obra podem marcar tres etapes. La primera s'obre amb Croquis del natural (1879), recull de quatre contes i La papallona (1882), obra que té la importància de marcar l'inici del naturalisme a Catalunya; el mateix Zola en prologà l'edició francesa. Després escriví un altre recull de contes, Notes de color (1883), L'escanyapobres (1884), Vilaniu (1885) i la seva obra més ambiciosa, La febre d'or (1890-1893). Fou una època d'èxits durant la qual exercí una influència decisiva en la literatura catalana, mantingué relació amb les figures principals, nacionals i estrangeres del món de les lletres i col·laborà en diferents revistes: "La Renaixensa", "La Il·lustració Catalana" i "L'Avenç". La segona època d'Oller (1893-1906) és coetània del Modernisme i del segon naturalisme català. L'autor començà a trobar-se desplaçat i la seva influència disminuí, bàsicament per dues raons: la mort d'Yxart i Sardà, els seus mentors, i la de mostrar-se en contra de les darreres tendències del Modernime. En aquesta època escriví una petita peça teatral, titulada La brusa (1899), un recull de contes, Figura i paisatge, (1897) i dues novel·les: La bogeria (1899), l'obra més naturalista de l'autor, que té com a tema el determinisme biològic, i Pilar Prim (1906), una novel·la psicològica. La tercera etapa es pot emmarcar des de Pilar Prim fins a la seva mort, quedant arraconat pels noucentistes. Les obres que escriví en aquesta època foren Rurals i urbanes (1916), Al llapis i a la ploma (1918), Renyines d'enamorats (1926) i les seves Memòries literàries, publicades pòstumament, el 1962.

Tornar