Documentació
Article publicat al diari “Avui” el 01/03/01 per Joan Josep Isern
El comprador potencial s’acosta a l’aparador de les novetats perquè li ha cridat l’atenció el títol d’un llibre: La felicitat. Simpàtic, pensa. Després es fixa en la coberta: una deliciosa fotografia en blanc i negre d’una parella de balladors –ell murri, riallera ella– que se’l miren directament als ulls. La joia de viure, pensa. A la part superior, amb lletra clara i ben proporcionada, el nom de l’autor –Lluís-Anton Baulenas– i el títol que li ha semblat simpàtic. A sota una frase que informa que el llibre ha guanyat el Bertrana. Un cop acabada la contemplació de la coberta el comprador potencial s’atreveix a agafar el llibre: format gran, tapa dura, lletra llegible... El tacte de la sobrecoberta és agradable. Satinat, pensa, tot i que no hi entèn. Imperceptiblement el comprador potencial es va encomanant de La felicitat. Vacil·la, però. Mira el preu: li sembla bé. Deixa el llibre, el torna a agafar, mira al seu voltant com esperant que algú li confirmi l’encert de la tria... Just en aquest moment és quan a aquest comentarista li surt la vena publicitària i, suposant que es troba al costat del comprador potencial, li diu a cau d’orella: ¿Vol ser feliç llegint un llibre? Doncs no s’ho rumiï més i emporti’s a casa La felicitat. Compri La felicitat, cregui’m –continuaria dient-li–, i ja em sabrà dir si l’he enredat o no. Un servidor li confessa que s’ho ha passat d’allò més bé llegint aquesta història. Que malgrat les quasi quatre-centes pàgines de gruix llisca amb una lleugeresa extraordinària i que, de fet, si no fos perquè cal descansar, fer els àpats a les hores i anar a treballar quan toca la novel·la que ha escrit Baulenas és d’aquelles que es llegeixen d’una tirada. ¿Què hi trobarà a La felicitat? Per començar a situar-nos li diré que és una història ambientada a la ciutat de Barcelona entre la nit de Cap d’Any i el 26 de juliol de 1909, data de l’inici de la Setmana Tràgica. Això pel que fa a la ubicació temporal. Pel que fa als escenaris, Baulenas n’utilitza només un parell però potents: els teatres de varietats del Paral·lel i les obres de construcció del que avui coneixem com a Via Laietana, una avinguda recta com un tall de ganivet per a la construcció de la qual es van haver d’enderrocar 2.000 cases i deixar al carrer més de 10.000 persones. Dos escenaris, com es pot veure, oposats: la vida i la disbauxa del music hall i la mort i la misèria dels carrers destruïts a cops de piqueta. I un únic teló de fons: una situació política i social convulsa. A La felicitat el lector trobarà també una bona galeria de personatges. El primer és la Nonnita Serrallac, firaire, artista de circ, embarassada d’un saltim-banqui italià que s’ha fet fonedís i convertida, per atzars de la vida, en segrestadora de via estreta i venjadora d’antigues vexacions al capdavant d’una colla de còmplices formada per un lloro garlaire, un dèbil mental i un xicot de pagès perpètuament meravellat per la urbs barcelonina i pels ulls de la Nonnita. L’altre gran personatge de La felicitat és en Deogràcies-Miquel Demi Gambús, lladre de quarta generació i darrer plançó d’una nissaga familiar inspirada en els Corleone, però a la catalana. En Demi, home ric, sense escrúpols i a punt d’heretar el fabulós imperi familiar dels Gambús on coexisteixen el crim, l’extorsió, l’estafa i la manipulació política, fa veure que especula amb els terrenys afectats per la construcció de l’avinguda però, en paral·lel, està preparant secretament el negoci que projectarà el seu nom en la llista de grans barcelonins del segle XX: la reconstrucció de la mítica illa de Maians davant de la costa barcelonina amb pasarel·la d’accés inclosa estil Maremàgnum, per entendre’ns. També hi ha dues de les grans troballes del llibre: la figura de Miquela Gambús –un personatge que per ell mateix ja justificaria una altra novel·la– i les converses de Nonnita Serrallac amb els morts del seu barri. Una extraordinària galeria de figures i de veus que donen el contrapunt imaginatiu a la cruesa de la vida de la noia i que al meu parer constitueixen l’element més difícil d’oblidar d’aquest llibre.
CAP TESI HISTORICISTA
L’acció de La felicitat es desenvolupa en un lloc i en un moment històric ben concrets, però en les seves pàgines ni s’hi defensa cap tesi historicista ni es pretèn que el lector surti del llibre amb la sensació d’haver contemplat un documental didàctic. Hi ha, això sí, una esplèndida i molt eficaç feina prèvia de documentació que permet al lector amarar-se de manera imperceptible de les coses que passaven en la vida quotidiana d’aquells mesos, però no s’entra a ponderar fets com ara l’arribada dels radicals de Lerroux a l’ajuntament barceloní, ni a especular sobre el paper jugat pels anarquistes i per la burgesia en els fets que van desencadenar la Setmana Tràgica. Ens movem, doncs, en un camp noble i alhora arriscat: la literatura. O, si se’m permet afinar, la bona literatura. O sigui –continua el comprador potencial, ara més decidit a dur-se el llibre– que aquesta deu ser la mítica gran novel·la sobre Barcelona que tothom diu que ens faltava, no? Començo a dir-li però no em deixa continuar perquè em talla de seguida amb una altra qüestió. Em sembla que ja ho he entès: La felicitat ve a ser com La ciudad de los prodigios, però en català, oi?. Doncs miri, li responc, a mi em sembla que si fa no fa la cosa podria anar per aquí. Ara bé, si vosté va de cosmopolita per la vida ha de treure-s’ho del cap, això, i ha de dir que la novel·la catalana (qualsevol novel·la catalana, tant se val) ha de menjar encara moltes sopes per comparar-se amb segons què i segons qui. La veritat és que en el llibre de Lluís-Anton Baulenas hi ha talent, ambició i bon ofici. Exactament el mateix que en la novel·la de Mendoza. En tot cas, comprador potencial, faci’m cas si li dic que llegint La felicitat he tingut en tot moment la sensació d’estar en contacte amb una novel·la molt treballada i divertida, que gaudeix de tots els avantatges del best seller sense incórrer en cap del seus vicis. Una novel·la en la que pretensions, mitjans i resultats assoleixen un nivell molt per damunt de la mitjana habitual per aquests barris. En una paraula: llegeixi La felicitat i, almenys durant les hores que la lectura el tindrà ocupat, se sentirà bé. Feliç, vaja.
Tornar