Documentació
Un senyor de Barcelona
En tota la seva obra literària, tan vasta com molt pocs escriptors han aconseguit, Manuel Vázquez Montalbán ens ha donat el regal de la seva profunda imaginació que ha fet servir per crear i fer viure personatges inoblidables que han escrit la seva història a la ciutat de Barcelona. És a través d'aquesta història que hem seguit la vida de la nostra ciutat, en barris burgesos i marginals, en cases de professionals o de botiguers, en anècdotes i situacions que han afegit coneixement al llibre anterior. La trajectòria de Carvalho, per exemple, que ha donat la volta al món en infinites traduccions i versions cinematogràfiques i televisives, ens mostra la Barcelona d'aquells primers anys seixanta quan va sortir el primer dels llibres de la sèrie i que de mica en mica, a mesura que els anava escrivint i s'anaven publicant, ens transmetia no només el panorama de la ciutat amb els canvis, les millores o els desastres urbanístics, sinó sobretot el pols canviant com si fos una història que ens arribava a través de la vida dels protagonistes. El coneixement que Manolo Vázquez ens ha donat de Barcelona potser no és un coneixement científic ni basat en la investigació sociològica o històrica. Però és més que això, és un coneixement poètic que arriba als lectors per aquesta segona pell que és la lectura i que té les arrels en la intuïció, la mirada i la capacitat creativa de l'autor. Una mena de cronista peculiar i definitiu d'un període que s'estén des dels seixanta fins avui, obrint-se a problemes del present i del passat i a escenaris que no es limiten als de la ciutat sinó que partint d'ella donen també, com la seva obra, la volta al món. Cronista d'una Barcelona tantes vegades oblidada pels cronistes oficials, que avui ha escrit l'última pàgina i la més tràgica de tota la seva extensa i extraordinària obra narrativa, poètica, assagista, i de compromís. Manolo Vázquez Montalbán és per mèrits propis i sempre originals, un senyor de Barcelona, de la Barcelona que va descriure i interpretar, de la que va viure, de la que va estimar, de la que avui és plena de tristesa i acumula motius d'agraïment per a ell i per tot el que ell ha fet per la ciutat, pel país, i m'atreviria a dir, pel món sencer. Un home d'idees que ha sabut lluitar per elles. Un referent per sempre més pels que creiem en el progrés, en la creació, en la consciència política. Un home honest i lluitador, un amic entranyable, un poeta del temps i del sentiment, un novel·lista prolífic, un cuiner excepcional, i un peculiar senyor de Barcelona, tan peculiar com el que els nostres dies demanen. Descansa en pau, amic estimat.
Tornar