Obres
El pianista
El pianista és una novel·la que es desenvolupa en tres temps: en la Barcelona dels anys 80, en la Barcelona de la postguerra i a París, en la vigília de l’esclat de la guerra civil española. Un grupo d’antics membres del PSUC, desencantats, treballadors i nous socialdemòcrates recorren un nit les Rambles de Barcelona entre la nostàlgia de la seva època universitària i combativa. Després de passar por varis locals entren finalmente a Capablanca, on un insignificant pianista sord, Alberto Rosell, anima amb la seva les anades i vingudes dels artistas transvestits. En el mateix local s’hi troba un músic famós, Luis Doria. Quan la funció acaba Rosell trona a casa seva, en el carrer de la cera on l’espera Teresa, una massa informe i ploricona que no pot moure’s del llit. L’autor, en aquesta primera part, retrata molt bé el fracàs i l’amargor dels antics comunistes que no han sabut o no han pogut accedir al poder. La segona part transcorre en els terrats d’unes cases de veïns del carrer de la Cera. La fam i la por, els diners, els cotxes, Amèrica i París, los rellogats, les veïns..., retrat d’un barri en els anys de la postguerra, pobre i vençut en què l’aparició del nou rellogat, Alberto Rosell, en llibertat després d’haver passat sis anys de la presó, provoca primer curiosita i després un gran enrenou quan s’assabenten que és pianista s’entesten a trobar-li un piano. I el piano és a casa d’una viuda que viu amb la seva filla. D’aquesta manera, Alberto Rosell torna a trobar un piano i a Teresa. La tercera part transcorre a París, on ha arribat Alberto Rosell després d’aconseguir una beca per a estudiar música. Viu a l’apartamento que Luis Doria comparteix amb una cantant mediocre anomenada Teresa. La humiltat de Rosell contrasta amb el caràcter narcisista, superb i pretesament original de Luis Doria. Al París de la preguerra espanyola es couen els esdeviments que aviat esclataran en el país veí. Rosell, Teresa i Doria els segueixen amb interès, però seran els dos primers qui tornaran a Espanya a combatre per les seves idees mentre el segon ho farà després de la guerra i de manera exitosa. L’autor apunta l’èxit dels uns, els oportunistes, tal vegada una mica avergonyits, i el fracàs dels altres, que en el seu moment optaren per ser conseqüents amb ells mateixos mentre descriu com a teló de fons un barri de la ciutat amb llocs, personatges i costums de cada moment.
Tornar