15è. aniversari (1999 - 2014)
 
 

Biografies

Vázquez Montalbán, Manuel

Manuel Vázquez Montalbán (Barcelona, 1939) Estudià filosofia i lletres i periodisme. Col·laborador habitual en un gran nombre de revistes i a la premsa diària, ha conreat gairebé tots els gèneres, bé que l'assaig i la novel·lística constitueixen els eixos de la seva activitat literària. Ha escrit algunes de les seves obres en català. Els seus assaigs mostren sempre una forta dosi de contestació a l'ordre establert i un clar compromís polític amb posicions d'esquerra, tònica que impregna també la resta de la seva producció i que sovint l'ha portat a adoptar la forma de pamflet o de manifest: Manifiesto subnormal (1970), Crónica sentimental de España (1971), document irònic i nostàlgic de la postguerra espanyola, La penetración norteamericana en España (1974) i l'al·legat contra el neoliberalisme contemporani Panfleto desde el planeta de los simios (1995), etc. En la novel·lística s'ha decantat amb preferència pel gènere negre, i ha creat la figura del detectiu Pepe Carvalho, protagonista de molts dels seus relats policíacs: Yo maté a Kennedy (1972), Tatuaje (1974) Los mares del sur (premi Planeta 1979), Asesinato en el Comité Central (1981), Los pájaros de Bangkok (1983), El balneario (1986), etc. A banda, en El pianista (1985), s'interroga sobre el paper de l'artista en la societat; en Galíndez (1990, premi nacional de Narrativa 1991 i premi Europa de literatura (1992), construïda a partir d'un persontage real, ordeix una intriga política. En Autobiografia del General Franco (1992) construeix una versió personal del dictador i El estrangulador (1994, premi de la Crítica) és una història rocambolesca en un univers kafkià. A banda, és autor també de poesia (Una educación sentimental, 1967; Praga, 1982; Pero el viajero que huye , 1991, etc.) de caire autobiogràfic, així com d'obres teatrals (El viaje, 1989; textos del musical Flor de Nit, 1992, etc.), de reportatges i entrevistes (Mis almuerzos con gente inquietante, 1984) i d'obres de tema divers (L'art de menjar a Catalunya , 1977; Barcelones, 1987, etc.). Fou membre del comitè central del PSUC. El 1991 li fou atorgat el Premio Nacional de Narrativa 1991 per la seva novel·la Galíndez. S'endinsa en el món del teatre després de l'èxit aconseguit a França amb l'adaptació el 1989 de la seva obra El pianista. El mateix 1989 aquesta obra és estrenada, en català, al Teatre Romea, i el 1991 presenta el seu primer text teatral original en català, el musical Flor de nit, per a la companyia Dagoll- Dagom. El 1992 publicà Autobiografía del general Franco. Ha continuat la seva obra narrativa amb El estrangulador (1994, premi de la Crítica). També ha publicat el llibre de poemes Pero el viajero que huye (1991), Panfleto desde el planeta de los simios (1995), un al·legat contra el neoliberalisme contemporani, i Un polaco en la corte del rey Juan Carlos (1996). El 1995 li fou concedit el Premio Nacional de les lletres espanyoles pel conjunt de la seva obra i el 1996 es reedità tota la seva novel·la negra basada en el personatge de Carvalho. Mor a Bangkok d'un atac de cor el 2003.

Tornar