Documentació
La Barcelona de Jacint Verdaguer
Més enllà de l'oda A Barcelona, Jacint Verdaguer (1845-1902) té altres textos sobre la ciutat que el va fer triomfar i amb la qual va mantenir una mena de relació d'amor i odi. Igual com Wordsworth amb Londres, Whitman amb Nova York o Baudelaire amb París, Verdaguer va construir una Barcelona poètica molt personal, encara avui atractiva per al lector.
La mort va fer que el poeta no arribés a temps de publicar un llibre que havia d'incloure tots els seus escrits sobre la capital catalana, alguns dels quals fets expressament per a aquella obra frustrada. Una obra que ara finalment surt a la llum tal com la va concebre mossèn Cinto.
Barcelona. Textos per a un llibre, coeditat per Eumo i la Societat Verdaguer, reuneix 25 poesies i 5 proses. Cada text va acompanyat d'una detallada anotació crítica. L'edició ha anat a càrrec de l'especialista Francesc Codina, autor d'una tesi doctoral dirigida per Joaquim Molas dedicada precisament a la gènesi i les vicissituds dels textos barcelonins de Verdaguer, un autor vingut del camp que va viure la metamorfosi de la ciutat enmig de l'eclosió de la societat industrial.
Segons Codina, que firma un estudi preliminar de 120 pàgines, Verdaguer va viure aquesta mutació amb "una reacció ambigua que va oscil·lar entre el plany pel procés de laïcització i l'entusiasme pel progrés econòmic i la creixença urbana". Per Codina, "l'experiència de Verdaguer en relació amb l'àmbit urbà, poèticament transfigurada, traça una trajectòria que va de les il·lusions de la joventut a les constatacions de la maduresa, i d'una primera esperança de glòria mundana a una darrera esperança de glòria espiritual". És en aquest sentit que l'estudiós creu que la imatge de la ciutat que projecta l'obra de Verdaguer no pot ser reduïda a cap esquematisme. "És justament per la seva ambigüitat visionària, i no pas pel seu llast ideològic o pel seu localisme històric i llegendari, que alguns dels textos verdaguerians sobre Barcelona resulten pertinents per al lector d'avui", opina Codina.
Muntanya i ciutat
Amb el llibre sobre Barcelona, Verdaguer volia completar la seva particular geografia poètica catalana, amb títols tan celebrats com Montserrat, Canigó i Aires del Montseny. A les tres emblemàtiques muntanyes hi volia afegir la capital del país, una mena de símbol del seu esforç per conciliar natura i ciutat, tradició i modernitat.
Verdaguer va treballar intensament entre 1899 i 1902 en l'obra barcelonina i abans de morir va donar els originals a l'amic Lluís Carles Viada, que tampoc no va poder editar-los. Només el 1925 va aparèixer Barcelonines, una obra que no es correspon del tot amb el que havia previst l'autor.
Tornar