15è. aniversari (1999 - 2014)
 
 

Documentació

El Canigó de Jacint Verdaguer, en anglès

Article publicat al diari “Avui” el 29/12/01 per Jordi Sunyer

Des d'aquest novembre, Verdaguer ja parla també en la llengua de Shakespeare gràcies a la traducció de Canigó que ha fet el filòleg i professor de la Universitat de Vic (UV) Ronald Puppo (San Francisco, 1954). Si no hi ha entrebancs de darrera hora, Puppo explica que la versió anglesa de Canigó "ja es podrà regalar per Sant Jordi". Fins ara, tot el que existia de Verdaguer en anglès es reduïa a petits fragments de L'Atlàntida traduïts a principis del segle XX "d'una manera molt arcaica", apunta Puppo. Tot i que el filòleg nord-americà reconeix que en les traduccions "tot és qüestió d'interessos", no troba cap motiu coherent que expliqui la nul·la presència de Verdaguer en anglès. I més tenint en compte que Canigó és una obra "que encaixa molt bé amb la tradició de la poesia narrativa anglesa" i que de títols com La plaça del diamant de Mercè Rodoreda "fins i tot se n'han fet dues traduccions diferents". Sigui com sigui, però, la propera edició de Mount Canigó farà que l'anglès deixi de ser l'assignatura pendent de Verdaguer. L'elecció de Canigó tampoc va ser gratuïta. Puppo, a part de definir-se com un "gran enamorat de la muntanya", afirma que llegint l'obra de seguida va quedar meravellat amb la manera com el poeta encaixava "la geografia física amb la geografia humana" i combinava alhora història, llegendes i drama humà. "També vaig llegir L'Atlàntida però no em va entusiasmar tant com Canigó", recorda Puppo. La traducció de Canigó va començar el 1995, quan Ronald Puppo en va fer una primera lectura "i el vaig començar a traduir molt a poc a poc". A partir del maig de 2002, però, els progressos de Puppo amb la traducció de l'obra van donar un tomb espectacular ja que la Generalitat li va encarregar d'enllestir-la "i m'hi vaig poder dedicar en exclusiva". Si del 1995 fins a principis del 2002 havia traduït poc menys de la meitat de l'obra, en només sis mesos més va aconseguir deixar-ne acabada tota la traducció. A més d'aprendre català, la traducció també ha servit a Puppo per aprendre "molt anglès, ja que Verdaguer compta amb una riquesa lèxica i una bellesa d'expressió que m'ha obligat a treballar molt". A l'hora de fer front al repte, Puppo explica que ha procurat traduir mantenint tota la bellesa i la frescor del poeta de Folgueroles amb l'objectiu que el lector "no es cansi mai de tornar [a la lectura]". La traducció, doncs, és fidel i manté tant l'estructura com la musicalitat dictada per Verdaguer -Puppo només s'ha permès petites llicències com convertir alguns decasíl·labs en versos de vuit síl·labes. I tot plegat "sense arcaismes gratuïts" amb la intenció de conformar una obra "moderna i actual" atractiva per als lectors del segle XXI. El títol de la versió anglesa de Canigó serà Mount Canigó. "És necessari fer explícit el que el lector català ja té implícit: el Canigó és una muntanya", diu Puppo. A més, per acabar de situar el lector anglosaxó, el llibre també comptarà amb una introducció on el mateix Puppo explica la importància que va tenir Verdaguer -i Canigó en especial- en la recuperació de la llengua catalana. Tot i aquestes singularitats intrínseques de l'obra, Puppo afirma que Canigó no serà difícil d'entendre per lectors que desconeguin la realitat catalana. "El paral·lelisme més clar en aquest sentit seria La divina comèdia de Dant, que va servir per refermar el florentí (italià) i moltes altres coses que el lector no ha pas de saber per disfrutar del poema. L'obra s'aguanta sola", afirma Puppo. Un cop Canigó "estigui al sac i ben lligat", Puppo no descarta enfrontar-se a alguna altra de les grans obres de Verdaguer. "L'Atlàntida, per exemple, també s'hauria de traduir", conclou.

De Califòrnia a Vic

El camí que va portar Puppo des de Califòrnia fins al Canigó és llarg i enrevessat. Durant la dècada dels setanta estudiava filologia francesa a França i des d'allí un dia va decidir fer un viatge cap a Espanya, "i un cop vaig ser a Barcelona vaig descobrir que hi havia un país i una llengua que no sortien als mapes". Puppo va quedar fascinat per aquest descobriment i, a part de constatar "que els mapes diuen mentides", va decidir que quan acabés la carrera es llançaria a aprendre català. Més tard, ja a Catalunya, va estudiar filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i a partir de 1994 va començar a exercir de professor a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat de Vic (UV).

Tornar