Documentació
Baulenas ultima una obra sobre la crisi postolímpica
Lluís Anton Baulenas fa els últims retocs a la seva nova novel.la: una història d'amor situada a la Barcelona del 1993, just després dels fastos olímpics, "quan la ciutat ha passat de l'eufòria a la depressió", explica l'escriptor. L'obra (Edicions 62) no apareixerà fins al pròxim Sant Jordi i, segons l'autor, "és una tragicomèdia del nostre temps".
Després dels èxits de La felicitat, situada a la Barcelona convulsa de principis de segle, que va guanyar el Prudenci Bertrana, i El fil de la plata, que narra l'amistat de tres adolescents truncada per la guerra civil, Baulenas se centra en la contemporaneïtat més estricta. I diu que ha descobert una terra adobada de la qual espera extreure nous fruits. Confessa la seva predilecció pels novel.listes nord-americans (Faulkner, Dos Passos) i cita John Irving com a referent per a la seva última obra.
ÈXIT A FRANÇA
Baulenas triomfa a França. La felicitat està a punt de ser editada al país veí i El fil de plata va figurar diverses setmanes a les llistes de més venuts de la FNAC. "S'interessen per mi com a autor espanyol, encara que sigui per folklorisme. Quan els dius que escrius en català es queden una mica sorpresos", explica.
Les seves traduccions al castellà, en canvi, no acaben de funcionar. El fenomen sembla estar estès entre els escriptors catalans. "És un problema de la indústria. El teatre, en canvi, funciona i existeix una receptivitat pel que és català".
L'escriptor, que va forjar la seva vocació literària com a autor teatral, ha aconseguit viure del seu ofici, gràcies als fidels lectors que compren els seus llibres. "A través de la literatura em surten altres activitats, com bolos per a la Institució de les Lletres Catalanes o treballs de cine, com el guió d'Anita no perd el tren".
Baulenas admet que no és un escriptor "mediàtic" i que, malgrat els premis, s'ha guanyat els lectors "un per un". L'èxit comporta una pressió "cada cop més gran per crear, per publicar", però l'autor trampeja la situació amb una certa experiència. La clau, diu, està en l'ambició literària. "Sense ella no aguantes. A més, amb els anys n'aprens i experimentes sense tantes pors".
Tornar