Documentació
Un home de paraula i d'acció
Jordi Sarsanedas, mort ahir als 82 anys, deixa una extensa obra literària i un fecund exemple de compromís cultural
Una llarga malaltia va acabar ahir amb la vida de Jordi Sarsanedas als 82 anys, un home de paraula i d'acció, de lletres i compromís. La seva llarga trajectòria literària i cívica dins la cultura catalana el va portar al capdavant d'entitats com la Institució de les Lletres Catalanes, el PEN Club i l'Ateneu Barcelonès, i li va valdre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, entre molts d'altres guardons. Casat amb la pintora Núria Picas, era pare d'Oleguer -actual director de Catalunya Ràdio- i Berta. L'escriptor serà enterrat demà, a les 11.30 hores, al tanatori de Sant Gervasi.
Nascut l'any 1927 a l'Eixample, l'exili a França va marcar la seva formació, que s'havia iniciat a la Barcelona natal "pels camins traçats per [la pedagoga] Maria Montessori", segons confessió pròpia. A França es va llicenciar en lletres per la Universitat de Tolosa, fet que li va permetre exercir després la docència de llengua i literatura franceses a l'Institut Francès de Barcelona i a l'Escola Aula al seu retorn a Catalunya.
"Un bon dia de 1947 em vaig trobar escrivint", relata en la seva autobiografia. I l'any següent ja publicava el seu primer llibre de poesia, A tren de sorra, l'inici d'una fecunda trajectòria reconeguda per la crítica quan el 1954 va publicar el conjunt de narracions Mites, un llibre clau de l'autor. Dos anys més tard va treure la primera novel·la, El martell. Eren les primeres passes d'una extensa obra bastida entre el somni i l'al·legoria, sempre oberta a corrents que reflecteixen la crisi de valors socials i morals de la societat contemporània, però alhora allunyada del realisme social.
En Qui sóc i per què escric, Sarsanedas creia normal el fet d'escriure des de ben jove, perquè havia anat a "una escola que em posava a mans els llibres de la Protectora" i "la sort que a casa hi hagués llibres", com els de les col·leccions Bernat Metge i Els Nostres Clàssics. La seva estada com a lector de castellà i català a Glasgow i a Milà va generar-li la vocació de traductor de l'italià, l'anglès i el francès, que va desenvolupar amb gran eficàcia en la difícil postguerra. Entre d'altres, va traduir obres de Vercors i Salinger al català i va fer una versió francesa de poemes de Salvador Espriu.
Activitat polifacètica
Abans de l'escriptura, Sarsanedas havia tastat el gust per l'art, participant en la creació del Grup dels Vuit, amb predomini de creadors plàstics, com ara Albert Ràfols-Casamada i Maria Girona. En paral·lel a la creativitat literària, va introduir-se en el camp teatral com una peça clau en la creació de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona, on va dirigir i interpretar obres com La primera història d'Esther o Cruma. El mateix afany el va portar a col·laborar en la clandestinitat amb la revista Ariel, del 1947 al 1951. Però possiblement la seva tasca cultural més rellevant la va exercir des del 1964 fins a la seva jubilació com a redactor en cap de la revista Serra d'Or. Ja durant la Transició, va acceptar diferents càrrecs per contribuir a recuperar la normalitat. Així, va ser degà de la Institució de les Lletres Catalanes i va presidir el PEN Català i l'Ateneu Barcelonès.
Aquest activisme potser va alentir però mai no va frenar l'activitat literària de l'autor, que es va endur el premi Josep Pla el 1980 amb la novel·la La noia de la sorra i els premis Lletra d'Or i Crítica Serra d'Or el 1990 amb la recopilació de la seva obra poètica, Fins a un cert punt, 1945-1989. El volum aplegava La Rambla de les Flors, publicat el 1955, que va representar aleshores un punt d'inflexió en la poesia de la postguerra pel que fa al canvi de lèxic i de formes d'expressió. El premi Crítica Serra d'Or el va repetir amb el llibre infantil Un bigoti i en Joan, gènere que també va cultivar. I el gener passat va rebre el Ciutat de Barcelona per Una discreta venjança.
La seva activitat literària va rebre el màxim reconeixement amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1994. Sarsanedas, que també havia rebut la Creu de Sant Jordi, va ser distingit amb el premi Crítica espanyola 2000 pel poemari Cor meu, el món. En els darrers anys va intensificar la seva producció literària amb els llibres de poesia L'enlluernament, al cap del carrer, del 2001, i Com una tornada, del 2003.
Acadèmic de l'IEC
Sarsanedas també va ser membre acadèmic de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). El seu president, Joan Martí Castell, va destacar ahir el seu treball plural "entorn de la paraula com a escriptor, dramaturg, docent i traductor". I va remarcar el fet que la seva vida hagués girat al voltant de la llengua: "La seva aportació va ser sempre rica en matisos". A més, "el fet de conèixer moltes llengües li va permetre fer aportacions molt valuoses".
El conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, també va lamentar ahir la "pèrdua irreparable" de Sarsanedas, que considera que va ser "un clàssic imprescindible de la literatura", a més "d'un ciutadà compromès amb la comunitat".
Tornar