Biografies
Arderiu, Clementina
Descripció
Clementina Arderiu i Voltas va néixer el 1889 a Barcelona. Durant l’adolescència va aprendre l’ofici familiar, l’argenteria, i va treballar-hi mentre estudiava piano i llengües. Des de molt jove va tenir passió per la lectura, la qual cosa la va animar a seguir el camí de la literatura. El 1911, amb 22 anys, va publicar el primer poema i el 1913 va ser inclosa a l’Antologia de poetes catalans d’avui de "L’Avenç". El primer llibre va veure la llum pocs anys més tard (1916), una recopilació que, amb el títol de Cançons i elegies, presagiava els futurs interessos de l’autora. Aquest mateix any es casa amb el poeta Carles Riba, la qual cosa fa que prengui part activa a la vida literària catalana d’aleshores. Els crítics diuen que, tot i la relació matrimonial amb Riba, aquest no va influir de manera significativa en l’essència de la seva obra, més propera, per exemple, als postulats de Josep Carner. No obstant això, la projecció de l’obra ribiana va suposar una intensa vida intel·lectual que tots dos van compartir i, també, nombrosos viatges que els van portar a recórrer Europa. El 1920 publica el segon llibre de poemes, L’alta llibertat (1916-1920), on aprofundeix els trets fonamentals de la seva poètica. El crític Joaquim Molas ha destacat la fidelitat de l’autora tant a Carner com a la forma estròfica de la cançó. Tant Clementina Arderiu com Carles Riba van viure exiliats fins el 1943 i la guerra va tenir una presència important en l’obra posterior de l’autora. El 1938 havia guanyat el premi Joaquim Folguera amb Sempre i ara, però anys després, el 1946 va afegir una part que parlava directament de les seves experiències de la contesa: Sentiment de guerra. Entre el 1936 i el 1950 la producció poètica de l’Arderiu baixa de manera notable. Serà en aquesta dècada quan, després de situar-se dins l’ambient de postguerra, la parella de poetes tindrà de nou un paper essencial dins la poesia catalana, esdevenint un punt de referència dels autors que havien quedat al país i de les noves generacions. També durant els 50 tornen a viatjar i tenen lloc els congressos poètics de Segòvia, Santiago i Salamanca. De les estades a Alemanya i Anglaterra surten els poemes del llibre És a dir (1958), que va guanyar els premis Óssa Menor (1958) i Lletra d’Or (1960). La mort de Carles Riba l’any 1959 va fer abandonar la poesia a Clementina Arderiu durant dos anys. A poc a poc s’aniria gestant un llibre que no veuria la llum fins el 1969, L’esperança encara, on l’autora analitza un dels seus temes més volguts i sovintejats, la necessitat de viure amb els ànims que t’atorga l’esperança. Clementina Arderiu va morir el 1976, de vuitanta-set anys, convençuda que la seva obra havia respost en bona mesura a les seves intencions.
Tornar