Obres
La felicitat
La felicitat narra la transformació de la Barcelona de principis de segle XX a través de les aventures i desventures d’una família estranya de mena que ha anat a parar a Barcelona i de l’univers de personatges i fets que envolten aquesta família, els Gambús. Tot comença quan el primer Gambús arriba de França acompanyant Ferran VII. Per un obscur afer, el primer de la saga Gambús, Miquel I, el gavatxo, s’instal·la amb diners però condemnat a un cert anonimat, en un poble imaginari que l’autor situa a l’interior, entre Móra i Tortosa, a l’altura d’Hospitalet de l’Infant. Amb ell comença una nissaga de lladres, però no de lladres qualsevols. Amb els procediments més baixos i vils, governa i domina el poble, fins i tot quan li cal ser a la presó per motius polítics. A més, controla el món empresarial i polític mitjançant xantatges i maniobres semblants. Conseqüència; Alcagaire de la Roca (així es com els Gambús rebategen l’imaginari El cagaire) té pànic i veneració als Gambús, els quals augmenten el poder i la riquesa de generació en generació. Els Gambús que protagonitzen aquesta novel·la són la Miquela, la cap de família, vídua, i el seu fill, Deogràcies Miquel, àlies Demi. Tots dos s’han traslladat a Barcelona, tot i que segueixen controlant Alcagaire de la Roca com a batlles a distància. La narració es centra en la vida dels Gambús a Barcelona, això sí, amb continus flashbacks per explicar el seu passat. A la ciutat comtal, la Miquela Gambús fa la vida social necessària per mantenir els seus “negocis”, però centra la seva atenció en esperonar el seu fill perquè li demostri que és un digne successor. És per això que li demana una operació que faci palesa la seva vàlua com a lladre. La senyora Miquela vol passar el poder a en Demi, però li cal un fet que li permeti celebrar una gran festa de jubilació amb la tranquil·litat que la fama dels Gambús seguirà intacta. En Demi Gambús s’ho pren, en un principi, amb relativa calma, i el trobem freqüentment pels espectacles del paral·lel. És allí on descobrim la co-protagonista de la novel·la, la Nonnita Serrallac, una artista de circ que actua al pabelló dels Soriano després de passar diverses peripècies amb el seu circ ambulant que l’havien deixat a la ruina. La Nonnita actua al pabelló fent un número aquàtic amb una foca. Té un company inseparable, en Tomàs Capdebrau, membre de la caravana circense que, a causa d’un cop d’una mula, va quedar, a estones, discapacitat mental. Nonnita viu en un edifici que està a punt de ser derruït a causa de les obres de reforma de la ciutat, que comportarien la creació de l’Eixample. Està obsessionada amb els morts, amb gent del barri que han passat a millor vida, i sovint se li apareixen i els parla. Està embarassada d’un artista italià que va actuar amb ella i ara ja no treballa al Soriano. Passa dos mesos perdent temps i diners per buscar-lo. El conjunt de personatges rellevants en la novel·la el completen en Rafel Escorrigüela, un senyor que arriba a Barcelona malalt però que té sort i es recupera i guanya, encara que efímerament, salut i posició social, i l’Eustaqui Guillaumet, un jove procedent de Vila-Rodona que va haver d’arribar a Barcelona partint de Tarragona i passant per Cadis, perquè es va embarcar d’estranquis. La novel·la comença dedicant uns capítols a cada personatge. Sembla que siguin diferents relats, inconnexos, però aviat comencen a interrelacionar-se. Els primers personatges que coneixem són en Demi Gambús, a qui veiem freqüentant el paral·lel i capficant-se per trobar la idea per “un cop” que convenci sa mare que n’és un digne successor, i la Nonnita Serrallac, capficada amb el seu embaràs i amb el trist destí del seu barri. A través de la Nonnita coneixem en Tomàs Capdebrau, un homenàs, la ment del qual deixa de funcionar a estones, que té molt d’apreci pel seu lloro, Trinitat. Coneixem també la història d’en Rafel Escorrigüela, un home d’Alcagaire que arriba a Barcelona malament de salut i de butxaca. Tan malament, que decideix suicidar-se. El destí vol que quedi malferit i que un capellà malcarat se’n faci càrrec i posteriorment li busqui una feina en una empresa de transport marítim. Envejós i ambiciós com és, busca sempre l’ocasió per ascendir socialment. L’Eustaqui Guillaumet arriba a Barcelona i aviat entra en contacte amb Nonnita, la qual acompanya de tant en tant en Tomàs a l’alberg on dorm l’Eustaqui i decideix llogar aquest perquè porti el carro que tenen i cerqui l’home italià que l’ha deixat embarassada. Tota aquesta gent formen part d’una mateixa història a causa de fets que ocorregueren uns quants anys abans i d'un incident en concret; el circ de la Nonnita actuava a Alcagaire, llogat per en Demi Gambús, que demanà una sessió especial a canvi d’una quantitat de diners gens despreciable. En el transcurs d’aquesta sessió, en Demi va proposar la Nonnita una aposta: si ell era capaç d’imitar el seu número, que consistia en arrencar d’una mossegada el coll d’un colom, ella havia de posar el seu cos a disposició d’ell i dels seus amics. Si no, la Nonnita s’emportava molts diners. La Nonnita perdé l’aposta i fou violada per en Demi i els seus amics, fins que perdé el coneixement. El seu company, Tomàs Capdebrau, també fou maltractat. Anys després, en sortir del circ, la Nonnita i en Demi es reconeixen. Ell, amb certa autosuficiència, la convida a anar-lo a veure, i ella hi va per demanar-li ajut, però no en treu res. És llavors quan a ella se li ocorre venjar-se d’ell, proposant-li una repetició de l’aposta, però disposada a prendre-li els diners abans que comenci l’aposta. D’una banda, doncs, trobem la Nonnita Serrallac, en Tomàs Capdebrau i l’Eustaqui Guillaumet. D’altra banda, la Miquela Gambús, en Demi Gambús, en Felip Dalmau, ex-policia secret al servei dels Gambús, i en Rafel Escorrigüela, que havia intentat estafar el seu amo i ha estat “reclutat” per la Miquela Gambús, la qual el coneixia i també tenia amistat amb l’amo, de manera que ha evitat l’estafa. Deixant de banda els fets que porten al retrobament d’en Rafel i en Demi, amics d’infància, i altres accions relativament poc rellevants, arribem a la repetició de l’aposta feta anys enrera. Nonnita, embarassada d’uns set mesos, convenç en Demi perquè acudeixi sol i amb tres mil duros al Soriano, després de la darrera sessió. En Demi hi accedeix. Quan desapareix per la porta petita que dóna accés al pabelló Soriano, només el veu en Rafel Escorrigüela, el qual, dies enrera havia estat contractat per la Miquela Gambús per controlar els moviments estranys d’en Demi. La Nonnita no pensa córrer el risc de perdre l’aposta. Per això, quan en Demi entra, l’Eustaqui l’estaborneix d’un cop i li prenen els diners. Però la Nonnita no s’hi conforma i decideix segrestar-lo. S’emporten en Demi amb el carro cap al pis de Nonnita. Allí s’hi està una temporada fins que, un cop contactada la senyora Gambús, i rebuda la visita inquietant d’en Rafel Escorrigüela, decideixen traslladar-lo a la platja de Pequín, on viuen gitanos i gent marginada. Nonnita agafa por i cansament, ja que el segrest dura un parell de mesos. A punt de donar a llum i exhausta, decideix vendre en Demi a en Rafel Escorrigüela per la meitat de diners del rescat. Desgraciadament, a punt d’ésser alliberat, en Demi és mort, ja que el lloro pren les seves píndoles d’estricnina i es mor, i en Tomàs Capdebrau ofega en Demi, propietari de les píndoles, ja que el responsabilitza de la mort del lloro. La Miquela Gambús s’assabenta de la mort del seu fill hores abans de la seva festa de jubilació, en la qual pensava presentar lo com a hereu. No anul·la la festa, sinó que compra indumentària de dol a un centre religiós i dóna ordres a Felip Dalmau perquè mati cruelment tots aquells que han tingut quelcom a veure en la manca d’èxit del rescat del seu fill. Creient que la Nonnita havia quedat embarassada d’en Demi, la Miquela la localitza quan aquesta estava a punt de fugir i se l’emporta cap a Alcagaire perquè doni llum a un hereuet. Viurà com una reina, li promet, sempre i quan sigui conscient que la seva única funció és aportar continuïtat a la família Gambús. Força personatges en busca d’una felicitat que ningú aconsegueix. Barcelona i el seu progrés continuen endavant, empeses per una munió de gent que és feliç a estones i que pateix massa sovint.
Tornar