Obres
Al margen
Al margen aconseguí el premi Goncourt. La notícia d'aquesta concesió, així com la personalitat del seu autor i el contingut de la novel·la, foren pràcticament silenciats a Espanya. Se'n parlà tan sols en algun pamflet antifranquista i el seu autor, pròxim al partit comunista francès, passà a engruixir la llarga llista dels enemics de la "Pàtria". La tardor del 1967 i la primavera del 1968, es venia sota mà l'edició original de la novel·la -no es pogué traduir fins després de la mort de Franco-, a dues o tres llibreries de Barcelona. I és que l'escenari de Al margen no era altra que el de la ciutat de Barcelona, poc després que es celebressin els 25 anys de Pau (1964). Un escenari que, per a ser més precisos, era la part baixa de la ciutat, collindant amb el mar, aleshores pràcticament invisible: el Barri Xino, el territori de la prostitució, al capdavall de les Rambles, una zona on l'autor, com a bon surrealista, identificaVa amb les parts vergonyoses de l'home o dela dona. Allà, en el sexe de la ciutat, rematat per aquest fal·lus increïble, que és el monument a Colon, Sigismond Pons, el protagonista de la novel·la, es mou a través d'un laberint de carrers banyats en sang i or, és a dir, en sang i merda: l'or i els excrements són, en la simbologia i el psicoanàlis, una mateixa cosa. Aquests colors, barrejats donen un color taronja, butà el color de moda entre les putes del Barri Xino. Aquests dos colors -que són també els de la bandera franquista i avui dia constitucional i borbònica-, serveixen com a orla al Fuhroncle -Fürher/foróncul-és a dir el general Franco omnipresent a tota la novel·la.
Tornar