Obres
Trist, com quan la lluna no hi és
Trist, com quan la lluna és s'estructura en diversos nivells narratius: un espectacle de cabaret barceloní «cutre» i ancorat en el temps en el que la propietària actua com vedet davant nostre, el seu públic és el nivell més immediat, presidit per un important Angela Jové; en els camerinos, un transvestit -molt correctament interpretat per Oriol Vila- prepara la seva actuació, imitació d'una famosa folklòrica. La que va ser cèlebre i famosa actriu viu la seva soledat i decrepitud en el seu apartament; és Begoña Iñurria, una actriu a la qual li falta envergadura interpretativa per a la potència del seu personatge però que aconsegueix transmetre'ns convincentment el text. A aquests tres personatges se'ls afegirà un policia de poca munta encarregat d'un brut assumpte. L'obra diu inspirar se en la situació viscuda per Marilyn Monroe poc abans de la seva mort. És el buit de la celebritat perduda, amant d'un important polític de qui les altes instàncies cuiden d'evitar els seus escàndols. És la por i la soledat del [pobre] transvestit de cabaret, imitador i ombra de l'actriu a qui el destí porta a fer-li compartir la seva sort. És la corrupció política i la violència policial. Són múltiples moments i situacions als que podem trobar paral·lelismes de la nostra ara i aquí.
Tornar