15è. aniversari (1999 - 2014)
 
 

Documentació

L'editor Enrique Murillo novel·la la por a estimar

Article publicat al diari “Avui” el 03/04/02

Es tracta d'una reflexió sobre la incomunicació humana en la societat més comunicativa que hi ha hagut mai, on molta gent perd la possibilitat de ser feliç per la por que hi ha d'estimar. Una metàfora profunda sobre la solitud.

El protagonista de la novel·la, un verduler de l'Eixample barceloní que no havia sortit mai del seu rovell de l'ou, se'n va de turista a Atenes per conèixer el Partenó, i qui troba de veritat és la que podria ser la dona de la seva vida. "És un home solitari que es troba amb una dona solitària. Entre aquests dos pols només hi poden haver guspires", explica Enrique Murillo, que es confessa malgrat tot "optimista" sobre aquesta societat on abunda la soledat, on la gent no sap "compartir" la seva vida. "Una soledat tràgica i insuportable, però que està molt generalitzada", diu l'autor, que pensa que ens trobem en un món que disposa de tots els mitjans materials però no sap utilitzar-los per ser feliç.

"Sembla que el destí humà sigui patir", explica Enrique Murillo, que ha situat la seva novel·la a Atenes perquè a Grècia van néixer conceptes que podrien facilitar la felicitat de l'home, com el "Coneix-te a tu mateix", de Sòcrates, que vol dir "reconèixer les teves febleses, els teus odis, les teves gelosies". En definitiva, "hem d'aprendre a ser civilitzats".

I això que no és difícil ser feliç, segons l'escriptor, ja que només aprofitant els petits plaers que ens dóna la vida, "disfrutant-los", podria canviar l'estat d'ànim de molta gent. Una altra arrel de la situació actual és la "incapacitat que tenim d'acceptar la mort". Com a mostra, hi ha el fet que la mort "és fins i tot negada pels personatges de la meva novel·la".

Qué nos pasa és una novel·la totalment mediterrània amb dues ciutats que tenen molts punts en comú, Barcelona i Atenes, i amb un protagonista que vol realitzar la il·lusió de la seva vida, veure el Partenó, cosa que no acaba d'aconseguir. I és que les il·lusions "només són vàlides en la mesura que segueixen sent il·lusions".

Tornar