Obres
Julia
Julia parla de la guerra inconscient que la protagonista, Julia, té contra si mateixa, contra una part en particular: contra Julita, la nena de cinc anys que va veure com tot el que l'envoltava era una mentida la seva mare i el seu amor, el matrimoni dels seus pares, la relació amb els germans i amb la resta del món, com se li acabava la festa i ningú li deia per què i, en comptes de morir, es va congelar per poderviure sempre dins de Julia i sortir per martiritzar-la quan més li convingués. La manera que Julita té de torturar Julia és mantenir-la permanentment avorrida, constantment indiferent, sistemàticament sola i irritada contra tot i contra tots; fent-li patir decepció rere decepció i rebre desenganys de tots aquells en qui diposita la seva confiança, de qui espera potser més del que s'ha d'esperar. Julita la fa viure en una contradicció permanent, atrapada entre la monotonia i el pànic absolut als canvis. La manté dominada per la por a tot: la foscor, els objectes i les persones. I l'origen de tot això és l'abandonament de Julita per part de Julia i la rancúnia que aquest fet ha provoca en la petita. Als 20 anys, Julia descobreix decop i volta que s'ha estat negant a si mateixa, la seva pròpia essència, durant 15 anys; que ha volgut ser una altra i ara el seu vertader "jo" surt amb força per demostrar-li la seva derrota. És ella qui s'ha derrotat i no els qui l'envolten, com ha cregut. És, també, un gran retrat de l'ambient social i polític de l'època. L'autora presta atenció a tota una sèrie d'aspectes representatius de la societat barcelonina de finals dels seixanta, com ara l'inevitable enfrontament generacional (personificat aquí en els néts i en l'àvia Lucia, la beatona rica que creu al peu de la lletra en la crema de llibres, diu que els artistes són uns bohemis i uns ganduls i que la seva néta no és piadosa perquè no va a missa i això no és decent). O l'ambient universitari: els companys de facultat de Julia estan imbuïts de l'esperit revolucionari i reivindicatiu del moment, fan poesies i són activistes socials. Moix ens els descriu molt bé, no només presentant-nos els temes que preocupaven aquests joves, sinó també la visió que tenia tota la societat de l'ambient polititzat on vivien els estudiants. Finalment, un dels trets més cohesionadors de l'obra és la relació entre els personatges que la conformen i el tractament que li dóna, a partir d'una prosa clara, sense enlluernaments i amb la difícil senzillesa de l'escriptor que només vol suggerir, sense explicitar ni imposar, dirigida per un to reflexiu i amarada per la discreció necessària que demanen els temes íntims. Dominada pel tàndem Julia la seva mare, la novel·la fona- menta estructura i argumenten la relació familiar: el sentiment d'amor-odi entre Julia i la mare, fruit d'una malaltissa dependència infantil que forma un caràcter insegur, obsessionat per cridar l'atenció d'una mare freda, distant, egoista i capriciosa i que recorretot el camí des de l'adoració absoluta fins a l'allunyament; l'estranya relació amb el seu pare, que primer no forma part del seu imaginari, i que més endavant en serà exclòs expressament quan Juliaconsideri la seva tornada, després d'anys fora de casa, com una traïció cap asi mateixa i una claudicació d'ell; i el parèntesi que representa l'estada de Julia amb el seu avi, un vell autoritari, un punt dictador, amb una feblesa especial per la seva néta que el fa més humà i de qui Julia copiarà la ferocitat, el nihilisme i la maniquea visió d'un món compost per derrotats i vencedors.
Tornar