15è. aniversari (1999 - 2014)
 
 

Obres

En la noche no hay caminos

En la noche no hay caminos relata la història d’Andrés Lozano, un home perdut pel seu orgullo i afany de vindicació, que no troba el seu propi camí. L’obra té dues parts: una primera que transcorre a Madrid, en els anys de la República i la guerra civil, i una segona, a Barcelona durant la postguerra. Al principi del relat, Andrés, adolescent, assisteix als seu pare moribund que li fa prometre que vetllarà per laseva mare i per la seva germana. Quan el pare mor ell i la seva germana Elena comencen a treballar. Elena es pretesa en matrimoni per Pablo Segura, un alt càrrec de l’empresa on treballa. La seva mare dona suport a aquesta unió perquè hi veu la solució a els tots sus problemes econòmics, però Andrés s’hi oposa perquè pensa que la seva germana no n’està enamorada. Però com que aquest és una magnífica persona i Elena insiste a casar s’hi con él, el matrimoni acaba realitzant-se. Al cap d’un any neix el primer fill i a principis de 1936 el segon.Pocs mesos despré esclata la guerra civil i Andrés, a pesar de no tenir un ideari polític determinat, ingressa a la C.N.T. per no perdre el sou. Un dia, el seu cunyat desapareix. Lorenzo Sallés, del partit socialista, antic subordinat seu, que al principi de l’aixecament l’ajudà a resoldre els problemes que havien pogut plantejar la seva condició preeminent a l’empresa, ajuda ara a Andrés en el seu intent de localitzar-lo. A la fi aconsegueix saber que a Pablo, como a tants d’altres, l’han executat. Dissolt el grup anarquista en el qual treballa, Andrés, per mediació de Lorenzo, que arrel de la mort de Pablo ha donat el seu ajut desinteressat a la família, entra a treballar a la U.G.T., acaba essent finalment mobilitzat i prenent part en la batalla de Brunete. Després és destinat a Conca en espera d’una nova unitat. Allí troba a Libertad, la filla del seu antic cap anarquista, per la qual ja s’havia sentit atret. El dia del seu comiat la fa seva i ambdós joves prometen trobar-se una vegada acabada la guerra. Trobant-se a Caravaca i a punt de partir cap el front d’Aragó, troba l’ocasió de viatjar a Madrid per a acomiadar-se de la mare i la germana. Allí es troba amb que l’ajuda de Sellés no era tan desinteressada com semblava i a Elena la troba convertida en la seva amant. Andrés vol matar Lorenzo, que aconsegueix fugir i insulta les mujeres quan marxa de casa, decidit a no tornar més. En el front, un dia queda aïllat dels seus companys, i obeint a un impuls es passa al bàndol nacional. Acaba la guerra lluitant en les files colpistes i, una vegada llicenciat es queda a viure a Barcelona. En aquesta segona part ens trobem a un Andrés cínio i desenganyat que gràcies a l’estraperlo aconsegueix viure bé, amb una folgada situació econòmica. Un dia, en la carrer, algú el crida pel seu nom. Es tracta de la seva germana, que ara viu a Barcelona amb la seva mare i els nens. Ara és la protegida de R. Rin, un important advocat de la ciutat. Quasi en contra de la seva voluntat, i a causa, principalment, dels seus nebots, als qui sempre estimà, inicia una nueva relació amb la família. “Nena Clavel”, una dona pertanyent al món galant de la ciuta, que intentà inútilment diverses vegades atrapar-lo, aconsegueix que una nit vagi a casa seva. Ella, que ha investigat la seva vida per a venjar-se dels sus menyspreus, li explica com el seu cunyat li encarregar matar Lorenzo, i aquest ho feu instigat per Elena, que volia lliurar-se del seu marit. Indignat, Andrés la bufeteja; ella cau despatlles, donant-se un cop al clatell i mor. Andrés s’enfronta amb la seva germana i li exige la veritat; aquesta li confesa que s’havia assabentat que Lorenzo feu matar a Pablo, però li jura que ella no hi tingué res a veure. Aclapart pels remordiments, Andrés s’ntrega. A la presó el visita Libertad, que tingué un fill seu, i que li retreu el seu abandonament. Però el seu advocat, que és el protector de la seva germana, el defensa, i aconsegueix portar de nou a la dona i al mujer nen. La condemna serà curta, doncs el succés de la Nena Clavel no fou més que un desgraciat accident. Una nova vida s’obre davant ell.

Tornar