Documentació
Un heroi 'manicòmic'
Amb El misterio de la cripta embrujada, El laberinto de las aceitunas i, ara, La aventura del tocador de señoras (1979, 1982 i 2001, Seix Barral), Eduardo Mendoza ha donat vida a la seva creació més popular: un heroi desequilibrat i de baixa estofa que es fica en embolics delirants. Tret del nom, amagat darrere de vocatius com "perla", "bestia" i "quinqui", la vida del narrador protagonista de la sarcàstica trilogia de Mendoza ofereix les següents claus per a interpretar-lo. Alimentació. Juntament amb el seu nèctar sagrat, la Pepsi-Cola, el seu nutrient durant anys va ser la gasòfia del menjador del manicomi, substituïda al sortir per "nada" o, amb sort, "butifarra cruda" i altres restes d'escombraries. Ultimament menja pizzes i "chicharrones de zebra" del Mesón Mandanga.
Autoritats. De la seva accidentada relació amb les institucions, en destaquen tres noms. El seu psiquiatre, el doctor Sugrañes, a qui qualifica de "desmemoriado, sordo, cegato, lelo y flojo de remos". El comissari Flores, habitual de les tortures, que es jubilarà en una residència on l'obligaran a parlar català. I, finalment, un corrupte i despistat alcalde de Barcelona.
Escenaris. El "quinqui" es mou per Barcelona (plaça de Catalunya, Barri Xino, Bonanova, Pedralbes i Eixample), Madrid, Vilassar, Castelldefels, Sant Pere de les Cireres i la Pobla de l'Escorpí. Freqüenta bars com El Carajillo Jovial, però per dormir, a més de "pensiones apocilgadas", prefereix criptes -- "la fosa común del Cementerio Viejo debía ser más acogedora" --, laberints i la perruqueria del seu cunyat. El seu canvi de vida el portarà a llogar un apartament "angosto y mal ventilado" a la Rambla.
Família. Del pare, fabricant de lavatives, i de la mare, expresidiària, se'n sap poca cosa. La seva germana Cándida és "un cascajo" de cos "trapezoidal" que va començar a fer el carrer als nou anys, "malvendiendo sus nalgas de paquidermo a los viejos bujarrones del asilo de San Rafael, que la tomaban por un recluta acomodaticio y necesitado de los cuarteles de Pedralbes".
Físic. Escanyolit com José Sacristán a La cripta, descuidat i pestilent, li falta un ullal, bescanviat per bufetades del comissari Flores. Es poc fotogènic: surt "hocicudo" i "ceñudo" als retrats. Però, si s'alimenta bé, pot arribar als 64 quilos.
Formació. Com que va tenir el carrer per escola, sols sap "contar hasta 10 con los dedos de las manos o hasta 20 si el monto de la operación justifica el descalzarse". Les seves primeres lectures van ser El Caso i Cadeneta, "la revista del preso indigente", i en anglès diu d'una tirada: "Fuck, shit, ass, snot and milk twice".
Dones. Acostumat al porno, qualsevol dona li provoca una erecció, gairebé mai satisfeta. El seu primer amor va ser la seva cosina Pustulina Mierdalojo i va tenir fallits idil.lis amb la falsa nimfòmana Mercedes Negrer i amb l'exmodel Ivet Pardalot, però només va consumar un acte en 20 anys: amb l'actriu Emilia Corrales, àlies Suzanna Trash. Diu que les dones per qui va sentir "una inclinación rayana en la licantropía" ja no li interessen.
Oficis. Facinerós, àrbitre davanter de futbol, exterminador d'escarabats piloters, confident de la policia, delin- qüent, missatger ministerial i enllustrador.
Transports. Els públics, en especial taxis abandonats sense pagar o fent-se passar per agent secret. També els cotxes patrulla i els cotxes dels altres i, un cop, va volar en avió.
Vestuari. Li agrada la disfressa. S'ha vestit de cambrer, de dona de la neteja, de xinès mandarí, de monjo seglar... Se'l va veure nu via satèl.lit, però avui, després d'haver-se tenyit els cabells blancs i haver anat de rebaixes --es va comprar "unos pololos rotos" com a pijama d'estiu--, sembla "un señor de Barcelona".
Tornar