Documentació
Salivem els mots!
E n Tísner -d'arTís i de geNer- va ser, entre moltes altres coses que aquests dies de necrològiques obligades afloraran, el pare dels mots encreuats en català. Fins i tot el nom d'aquest popular artifici ludolingüístic va sortir de la seva ploma a les pàgines de La Publicitat fa ja gairebé setanta anys. La flaca per l'enginy lingüístic que sempre mostrà és indestriable de la seva faceta d'escriptor. Si la matèria primera d'un ebenista és la fusta, solia dir, la d'un novel·lista és la llengua. De manera que, mentre els poetes es dedicaven a salvar els mots, en Tísner es va dedicar a salivar-los amb la perícia dels orfebres i la murrieria dels ninotaires satírics. La seva aportació entronca la nostra llengua amb les riques tradicions ludolingüístiques francòfona i anglòfona. A l'hora de confegir artificis verbals en Tísner es rebel·là contra la literalitat que caracteritzava la tradició espanyola i va anar més enllà: "Abaixa la bandera en senyal de llibertat" (taxista). El retorn de l'exili li va permetre començar a crear un gruix consistent de seguidors que resolien els seus encreuats a les pàgines de Tele/Estel. Després vindria la secció a l'última pàgina del Serra d'Or, els Mots enreixats al diari El País -que abandonà per discrepàncies polítiques l'any 1984- i finalment sis anys d'encreuat diari en català a La Vanguardia. Una etapa que la dedicació exclusiva a l'escriptura de les seves exitoses memòries el va obligar a cloure el 30 de juny de 1990. L'endemà mateix vaig tenir l'honor de succeir-lo. L'espectre que abasten les definicions tisnerianes és tan ampli com el de l'enginy. Hi trobem al·lusions forestals a "viu a la serra i la serra la matarà" (soca), professionals a "abans de fer la feina pren tota mena de mesures" (sastre) o militars a "s'acabarà quan arribi el general" (assaig). Giragonses semàntiques que transformen la definició en un amè exercici d'imaginació. Cap dels mecanismes enigmístics no li és aliè. Juga amb els anagrames per salvar unes sigles quasi foixianes "curts trucs de turcs" (Csrtu)-, proposa falsos amics -"la seva senyora és molt perseguida" (heroi) o "la seva senyora s'infla quan fa esport" (pilot)-, i conrea l'homofonia amb mala bava casualment antimonàrquica -"senyoreja la bulgaritat" (Sòfia)-. Algunes de les seves definicions han esdevingut obres clàssiques del gènere: "La seva manera de caminar feia bavejar Hitler" (oca), "fa plorar els nens" (dentició) o "sempre diu l'última paraula" (eco). L'eco de la seva veu ressona i ressonarà: Salivem els mots!
Tornar