Documentació
Aventis de veritat per Josep Maria Huertas Claveria
Juan Marsé deforma amb habilitat alguns esdeveniments històrics que s'integren en l'argument de la seva novel.la El barceloní Juan Marsé acostuma a utilitzar materials extrets de la realitat per trufar els seus arguments. Rabos de lagartija no n'és una excepció. El germà gran, pura reminiscència en la memòria de David, l'adolescent protagonista de la seva última novel.la, es converteix en un dels 873 morts dels bombardejos de Barcelona en els tràgics tres dies de març del 1938. Alguns van quedar per sempre en l'anonimat, ¿per què, doncs, un no podia dir-se Luis Bartra? Si per als germans José Agustín i Juan Goytisolo la mort de la seva mare en aquells bombardejos (en aquest cas una mort real) va ser també material literari, Marsé aprofita la mateixa tragèdia per situar, en un escenari de la memòria, el primer moment amarg de la vida dels seus protagonistes. Un altre personatge destacat de la novel.la, el pilot anglès que enlluerna la mare pèl roja de David, no va existir mai. Marsé el salva d'un tràgic accident aeri que va tenir lloc efectivament davant la costa de Mataró. El 27 de març del 1944, un avió Marauder va caure al mar, sembla que abatut per un caça alemany. Cinc aviadors australians van morir. Així ho va recordar un pescador en un reportatge de Josep Maria Flores publicat a El Punt : "Quan el vam estirar a la barca, li va sortir de la boca un caramel que es devia estar menjant en el moment de produir-se l'accident". L'agost del 1945, Francisco Lucientes va escriure a "La Vanguardia Española" : "La bomba atómica ha estallado y por fortuna para los yanquis hizo explosión sobre la cabeza de sus enemigos, el laborioso vecindario de Hiroshima". No és la primera vegada que Marsé es passeja per l'any 1945, quan la segona guerra mundial feia els últims espeternecs. Ronda del Guinardó fa servir aquell rerefons. Ara és l'eco de la bomba d'Hiroshima el que esquitxa la història de Rabos de lagartija . Igual que passa amb l'atractiu pilot anglès que atrau la pèl-roja (sorgit d'una supervivència que mai va ser), la mort accidental, sota les rodes d'un tramvia, de David, que fuig de la policia durant la mítica vaga del 1951, tampoc va tenir lloc. Llavors només va morir un nen i, per descomptat, no feia fotos de tramvies buits. Tant és. El material real es deforma gràcies a la inventiva de Juan Marsé. I segur que, bussejant en algun arxiu policial, trobaríem el comunicat d'un suïcidi al carrer de la Legalitat. Un cos que penjava davant els ulls d'una humanitat desesperançada, un dia qualsevol d'aquells anys 40 que teixeixen l'univers d'un autor d'excepció.
Tornar