15è. aniversari (1999 - 2014)
 
 

Documentació

Articles sobre Juan Marsé apareguts a “El Periódico” el 12/05/00, amb motiu de la publicació de l’última novel·la de l’autor, Rabos de lagartija.

Juan Marsé ha construït un univers amb un llibre de relats i nou novel·les. La desena, Rabos de lagartija, reforça un escenari riquíssim del qual l’autor n’explica la tramoia.

Guerra civil: "No he escrit mai directament sobre la guerra civil. Ara bé, hi és sempre present, com un rerefons. Bona part de les trames i les situacions que es viuen a les meves obres en són una conseqüència. Reflecteixo, és clar, el vessant dels vençuts: és el costat on em va tocar viure".

Infància: "Els nens i el seu món també són un escenari recurrent en mi. Però el territori dels somnis trencats no és el de la infància. Els anhels de llibertat, benestar i felicitat que no van arribar, la presó, la fam, l'exili, és el món dels adults. Els nens el percebien, però no era el seu món. Potser hi són, però com a contrast".

Dones: "Algun crític ha dit que descric millor les dones que els homes. Que elles són més importants en les meves novel.les. No ho sé. Es cert si pensem en Ultimas tardes con Teresa i La oscura historia de la prima Montse . A Rabos de lagartija també té un paper important la mare del noi, que lluita, i està sola. No ho sé".

Pare: "Es una absència omnipresent a gairebé totes les meves novel.les. Es una figura idealitzada, la majoria de les vegades. Possiblement és un tema que ve de la meva biografia personal i familiar. El pare hi és des de la meva primera novel.la, Encerrados con un solo juguete . Però ha evolucionat: primer va començar sent una mena d'heroi. A Elembrujo de Shangai ja hi havia un gran distanciament. Però ara a Rabos de lagartija aquesta figura del pare hi surt ridiculitzada. Potser ja no m'acabo de creure segons quines coses. El pas del temps també afecta l'autor".

Salut, la (barri de). "Els meus escenaris són un còctel de barris, un pastitx al meu aire a partir dels barris de la Salut, el Guinardó, el Carmel i part de Gràcia, on vaig viure. Aquesta zona estaria delimitada per la Travessera de Gràcia i una mica del passeig de Sant Joan; després hi ha el parc Güell; pel costat d'Horta, tot el Guinardó, i finalment la plaça de Lesseps. Aquí he tallat i enganxat carrers, cines... Avui ha canviat molt tot, bàsicament el Guinardó: és irreconeixible.De noi, agafaves l'avinguda Verge de Montserrat amb el patinet i arribaves fins a Horta... Però ara m'hi passejo molt poc per allà. Des de les operacions que he sofert, per caminar enfilo la Diagonal. També faig alguna expedició al cine Verdi i vaig a fer alguns encàrrecs. Ja és una escenografia del tot inventada".

Veritat: "Les persones, en general, no són d'una peça. On crec que he tractat més bé el tema de l'aparença i la realitat és a Ultimas tardes con Teresa , perquè tot hi està muntat sobre equívocs. Diria que és el tema central. A Rabos... hi juga també aquest tema, però tot és més fantasmagòric. Aparença i realitat és el gran tema de la novel.la moderna. Unpensa que les coses són d'una manera i quan vas reunint més elements descobreixes que no són així, sinó d'una altra manera".

Tornar