Documentació
Marsé sap dir 'no'
Li van tornar a revisar el cor, però aquí el tenim: ben sencer, sense fumar, sense perdre el cul perquè el portin en algun programa de televisió. Aquí el tenim: caminant i nedant per prescripció facultativa; parlant per telèfon amb el també càlid Josep Maria Carandell i sense haver dormit, perquè un dels seus néts, el més petit, els acaba de donar un petit ensurt. Sempre hi ha un gos educat que ni parla de literatura ni presumeix de ser intel.lectual al costat de Juan Marsé. Sempre hi ha una fotografia de Stevenson que el mira.
Ja fa molts anys que és avi aquest home que, entre Dickens i Joyce, es queda amb Dickens; aquest home que es doblega les mànigues curtes de l'estiu com solia fer-ho el barri després de fixar-se molt en la figura de James Dean. Ja és avi i, no obstant, encara s'assembla al nen aquell que, armat amb dos revòlvers de fusta, cavalcava per les praderies dels indis al damunt d'aquella salamandra que Gaudí va plantar al parc Güell per demostrar que coneixia els símbols de l'alquímia i la maçoneria. I perquè Josep Maria Carandell mortifiqui només una mica el cardenal de Barcelona.
Ningú com Juan Marsé ha sabut explicar-nos les històries de taquilleres de cinema, pares que no hi són, pèl-roges, policies enamorats que maten gossos i senyores putes assassinades com aquella Carmen Broto. Ningú com ell ha sabut embenar millor certs capitans. Al capità Blay, per descomptat. No hi ha ningú com Juan Marsé per recordar-nos que a les sargantanes els tallàvem la cua o les obligàvem a fumar i a beure vi o vinagre, que el sant ens protegeixi, perdoni o confongui.
Ara que els novel.listes i els escriptors no tenen més remei que recórrer a les televisions, les ràdios i els diaris per intentar vendre la seva sardina o seitó, aquest home continua sense voler moure una cella per vendre una novel.la més. I no mou ni una cella perquè entén que la literatura no té res a veure ni amb les tècniques per vendre el besuc ni amb la pura exhibició personal amb bastó o sense bastó. Potser per això la seva nova novel.la Rabos de lagartija apareixerà després d'aquests dies de firmes i roses.
Juan Marsé va aprendre a escoltar ben aviat. En va aprendre quan de la mà de la seva àvia comprovava que les veïnes deixaven de parlar en presència seva i deien que no s'assemblava als seus pares. Al cap d'un temps va saber que era fill adoptat. Potser això explica la seva extraordinària oïda.
Si et diuen que és un home a qui no li agraden ni les entrevistes ni figurar, digue'ls que és veritat, però si et diuen que és un home irat, digue'ls que menteixen o que són poc observadors. Digue'ls que l'únic que fa aquest home coherent és escriure i defensar la seva memòria, perquè no vol que la falsegin. Digue'ls que Marsé afirma que, a diferència del polític, el verdader novel.lista mai gira pàgina.
Tornar