Documentació
Juan Marsé i el cine
Literatura a la pantalla gran. Set novel.les de Juan Marsé han estat portades al cine. La penúltima adaptació es va fer l'any passat a Nàpols: Domenica, pel.lícula interpretada per Annabella Sciorra, és un film de Wilma Labate basada en Ronda del Guinardó. L'última, de Fernando Trueba, adapta El embrujo de Shanghai, novel.la de l'any 1993 ara recuperada. Marsé, notable cinèfil i guionista ocasional a la dècada dels 70 amb Juan García Hortelano, Jaime Camino i Jaime Gil de Biedma, va declarar el 1999, quan es va fer públic que Víctor Erice no rodaria La promesa de Shanghai per desavinences amb el productor: "Tenia l'esperança que al final es fes una bona adaptació al cinema d'una de les meves novel.les". Ara ha afirmat que la de Trueba és la millor que s'ha fet fins ara. Però, ¿com hauria estat en pantalla el guió literari d'Erice?
A diferència de Trueba, que ha posat en imatges tant la part real de la novel.la, que té lloc a la Barcelona de l'any 1948, com la imaginària de Xangai, Erice només pensava mostrar a la pantalla la primera. Fidel a la frase del Capitán Blay que obre la novel.la ( "Los sueños juveniles se corrompen en boca de los adultos" ), Erice deixa que el lector/espectador s'imagini el "relat dins del relat" que són les aventures de Kim a Xangai. La llunyana ciutat oriental és només una evocació: un parell de velles postals i objectes simbòlics com un ventall o un quimono. El talent d'Erice brilla en el pla en què Susana, la filla malalta de Kim, encén i apaga la seva llanterna, "especie de faro en la noche" que guia el vaixell en què s'imagina el seu pare anant cap a Xangai.
Trueba ha explicitat el somni fent que una mateixa actriu, Ariadna Gil, interpreti la mare de Susana i també la misteriosa xinesa Chen Jing. El guió d'Erice mostra cruament l'esquelet del somni: el nen Dani segueix Forcat fins al port, on descobreix un vell vaixell de càrrega, "esperando convertirse definitivamente en chatarra". És el Veracruz, en què suposadament Kim viatja a Xangai. Erice també dóna joc als pillos del Carmel, els germans Chacón, que amb l'harmònica evoquen les cançons de Kim i recorden a Susana la seva absència.
També és evocador Un paseo por las estrellas, volum que recupera, amb alguns retocs, els articles sobre cine que Marsé va publicar fa gairebé una dècada al diari El País. Malgrat el títol a l'estil Terenci Moix, no és un exercici mitòman sinó una crònica en perspectiva de l'Espanya dels últims 50 anys a través de la gran quantitat de cine que ha vist Marsé. Proposant aparellaments tan improbables com Pepe Isbert i Marilyn Monroe i Marisol i John Wayne, Marsé recorda actors, directors i pel.lí- cules que els van connectant. Reivindica grans actors de repartiment mitjà oblidats (Manolo Morán, Luis Ciges i Joseph Wiseman, el traïdor de Viva Zapata), carrega contra el pitjor del cine del franquisme i la democràcia ("els ozoroides, els camoiroides i les linamorgoides , tanta caspa, tanta barroeria"), reviu els "40 anys de por i foscor" a través de la mirada de la nena Ana Torrent en un pla d'El espíritu de la colmena, d'Erice. És el Marsé de sempre, gens nostàlgic, amb un humor àcid davant la injustícia i l'estupidesa, i, sobretot, amb un respecte reverencial pels perdedors.
Tornar