Documentació
Quatre dècades explicant 'aventis'
La carrera de Marsé s'ha desenvolupat en més de quatre dècades. En aquest repàs a la seva obra només hi falten el guió de cine Libertad provisional (1977), un altre llibre cinèfil, Un paseo por las estrellas (2001), i els reculls d'articles Confidencias de un chorizo (1977) i Señoras y Señores (1975 i 1988). Encerrados con un solo juguete (1960). Les cartes que va escriure des de Ceuta van ser la base de la primera novel.la. La seva veïna María es va convertir en Tina en el llibre. Va aconseguir un accèssit del Biblioteca Breve, en la presentació del qual va conèixer Jaime Gil de Biedma. Esta cara de la luna (1962). Entre les coses que es va endur a París hi havia el manuscrit de la seva segona novel.la, escrita en tres mesos, l'única que no ha deixat reeditar. Últimas tardes con Teresa (1966). El llibre, que va començar a escriure el 1964, el va fer tornar a Barcelona, al barri, al món que pobla les seves novel.les. Va obtenir l'anhelat premi Biblioteca Breve, i va inaugurar la nissaga dels pijoapartes. La oscura historia de la prima Montse (1970). Segona i última aparició del Pijoaparte. La cosina centra la memòria de dos amants (els cosins Paco Bodegas i Nuria Claramunt) que refereixen la història de Montse en un xalet condemnat a ser enderrocat, com el seu món social. El títol va ser un regal de Carlos Barral. Si te dicen que caí (1973). Culminació literària que recull els versos de l'himne falangista oferts per Gil de Biedma. En aquest premi Novaro apareix el concepte d'aventi (historietes nodrides tant d'elements reals com de tebeos i pel.lícules). El fotograma del qual sorgeix la novel.la explica que l'11 de gener de 1949 van matar en un terreny erm (Can Compte) la prostituta Carmen Broto, la rossa platí que serpenteja pel llibre. Va guanyar el primer Premio Internacional México, va subsistir clandestina tres anys, i el 1976 es va publicar a Espanya. Va ser el seu primer gran èxit de vendes. La muchacha de las bragas de oro (1978). Entre la realitat i la ficció, Marsé compon la figura de Luys Forest, un intel.lectual falangista que escriu la seva autobiografia mentre la seva neboda juga al destape real i figurat amb la consciència de l'oncle madur. La novel.la, que havia estat presentada amb el títol provisional La memoria maldita i amb el pseudònim J. Faneca, va guanyar el Planeta. Un día volveré (1982). Confecció del perfil travat d'heroisme i misèria de Jan Julivert Mon, un militant de la guerrilla urbana en la postguerra, exboxejador i atracador de bancs, que torna a casa, després de complir una llarga condemna, amb una cunyada i un nebot assedegats de revenja contra la maledicència del veïnat. La figura mitològica del perdedor es comença a qüestionar. Ronda del Guinardó (1984). Model del que ha de ser una nouvelle. La tarda que Alemanya capitulava davant els aliats, un inspector de policia i una noia recorren els carrers d'aquest barri per identificar el cadàver del presumpte violador de Rosita, veïna del barri de la Salut. Teniente Bravo (1987). Fins aquest any, únic volum de contes publicat, i paradigma de com Marsé entén el gènere. Conté l'ajustada "Historia de detectives". El amante bilingüe (1991). El pis de José Agustín Goytisolo va servir a Marsé de talaia per il.luminar el territori de Marsé/Faneca. La novel.la va ser premi Ateneo de Sevilla. El embrujo de Shanghai (1993). Revisió dels mites que han alimentat la vida i l'escriptura a Juan Marsé. Originàriament havia de ser un conte ("El pistolero y la zanja"), però Daniel, Forcat, Kim i el Capitán Blay anhelaven extensió per viure. Va rebre el Premio de la Crítica. Rabos de lagartija (2000). El jove Víctor recrea els seus primers anys de vida familiar centrant-se en l'enfrontament entre el seu germà David i un inspector de policia que pretén la seva mare, mentre el pare ha fugit de la justícia. Aquesta última entrega marseana va obtenir, també, el Premio de la Crítica.
Tornar