Documentació
Obscures històries per al Cine Roxy
Pocs novel.listes actuals han begut amb tanta fruïció de les fonts del cinema (essencialment clàssic) com Juan Marsé, encara que en cap moment s'ha de considerar la seva producció literària l'exorcisme permanent d'un cinèfil apassionat. El Xangai en blanc i negre que va recrear Josef von Sternberg està present a El embrujo de Shanghai, però en cap moment la novel.la és una evocació d'aquelles pel.lícules; simplement flota en el llibre el record d'aquella contemplació àvida de fotogrames en moviment als cinemes de barri barcelonins. Per això, per la cultura cinematogràfica de Marsé, resulta fins a cert punt xocant que no hi hagi realment cap pel.lícula excel.lent inspirada en un dels seus relats. Amb qui ha establert uns llaços més sòlids és amb Vicente Aranda, que l'ha adaptat en tres ocasions: La muchacha de las bragas de oro (1980), Si te dicen que caí (1989) i El amante bilingüe (1992). Aranda ha fet un esforç considerable per recrear en pantalla, amb els trets de Victoria Abril i Imanol Arias, entre altres, aquells personatges tan adherits a la manera de mirar i explicar de Marsé. Altres realitzadors han preferit la recreació d'una època i d'un barri, conscients que aquest és també un dels trets essencials de la seva literatura. Així, el més interessant d'Últimas tardes con Teresa (1983), de Gonzalo Herralde, és l'evocació del Carmel barceloní d'una època pretèrita. Contràriament, els personatges sobre els quals gravita la història flaquegen. Si Maribel Martín compleix com la burgeseta enamorada del Pijoaparte, aquest, interpretat pel debutant Ángel Alcázar, no funciona en pantalla com ho feia en el paper. L'obscura història de la cosina Montse (1977), de Jordi Cadena, va ser la primera versió cinematogràfica d'un text de Marsé, amb Ana Belén com a protagonista. Avui es recorda més el film perquè va ser una de les primeres propostes del baquetejat cinema parlat en català. L'última, El embrujo de Shanghai (2002), arrossegarà sempre l'estigma del que podria haver estat: Víctor Erice va escriure fins a set versions del guió i va treballar durant anys en el projecte, però a causa de les discrepàncies amb el productor Andrés Vicente Gómez va ser substituït per Fernando Trueba, que en va donar una altra visió, més arran de pàgina, sense la recreació que s'intuïa en el treball del director d'El espíritu de la colmena, El sur i El sol del membrillo.
Tornar