Documentació
Seix Barral recupera l'únic llibre de no-ficció de Marsé
Seix Barral ha rescatat de l'oblit un treball inclassificable de Juan Marsé, l'únic llibre de no-ficció publicat per l'escriptor, mai venut fins ara en llibreries i, per això, desconegut per al lector. La gran desilusión, aquesta obra rescatada, recull cròniques de les dècades dels anys 30 i 40 escrites per l'autor cap al 1970. Marsé i Eduardo Mendoza van presentar ahir l'obra en un diàleg que va aconseguir recrear amb humor i ironia una època que va tenir poc de divertida. Marsé (Barcelona, 1933) va recordar que va ser Carlos Barral qui li va encarregar redactar per a Difusora Internacional una crònica dels anys 40 amb impressions personals i una miscel.lània dels fets més destacats de política, moda, espectacles i costums. Aquest primer llibre, 1939-1950. Años de penitencia, prologat per Josep Maria Carandell, formava part de la col.lecció Décadas, que arribava als lectors per subscripció o venda a crèdit. Marsé va haver de retrocedir en el temps per atendre un segon encàrrec, els anys 30, que es va editar com 1929-1940. La gran desilusión, títol, a la fi, del llibre que ha reunit aquests dos treballs. Mendoza va definir les cròniques com una espècie de diari d'un escriptor que recorre dues dècades amb l'equilibri que exigia la censura abans de la mort de Franco, però amb l'exigència personal de no emetre res: "Pura orfebreria literària". El lector haurà de tenir molt en compte aquest factor censura al repassar les 30 breus cròniques de La gran desilusión, poca cosa més de dos fulls cada una, i recordar que la dictadura va forçar una peculiar interpretació dels textos que anava sempre molt més enllà de l'estricte significat de les paraules. Aquesta va ser la tècnica de Marsé a l'escriure i comentar temes sobre els quals s'havia de passar de puntetes, com la segona república, el feixisme, la guerra civil, la literatura o la moral. Fins i tot alguns dels peus de les fotos són mostres antològiques de la doble lectura que permetia, d'una banda, la lectura literal per al censor de torn, i, de l'altra, el missatge desesperat que llançava l'escriptor al lector espavilat. Marsé va compaginar la feina sobre les dues dècades amb l'escriptura de Si te dicen que caí, "la meva novel.la més àrduament treballada", segons reconeix en el pròleg de La gran desilusión. Ahir, l'autor va treure d'una carpeta blava l'informe que el censor, un tal Martos, va fer d'aquella obra i que avui explica amb claredat en quin context s'havien de moure els escriptors de l'època: "Autorització impossible...insults al jou i les fletxes...anomena aranya negra l'àguila de l'escut nacional...ple d'obscenitats...autèntica porqueria amb aparició de putes, maricons i xusma...". Les 30 cròniques i les fotos deixen intuir la fascinació de l'autor pel cine, el seu interès per treure el suc de tot i són, en opinió del contertuli Mendoza, un llarg recorregut al voltant de la figura de Marlene Dietrich, actriu per la qual el novel.lista no va dissimular ahir la seva debilitat. La selecció de determinades imatges va tenir, en ocasions, un rerefons de càstig per al fotografiat. Marsé va explicar que va elegir un Winston Churchill amb metralleta per relacionar-lo amb el bàrbar bombardeig de la ciutat alemanya de Dresden per part dels anglesos. El premier britànic va perdre les eleccions següents, però Marsé i La gran desilusión no van ser responsables del seu fracàs.
Tornar