Documentació
Marsé: "No sóc un autor de denúncies, sinó d'emocions"
En la seva última novel.la, Canciones de amor en Lolita's club, Juan Marsé (Barcelona, 1933) ha canviat els escenaris de la postguerra, que tant estima la seva narrativa, per la crua actualitat de la immigració. No hi ha hagut en l'elecció un interès per la crítica política, ja que, confessa, no escriu "mai amb afany de denúncia", sinó que prefereix introduir "emocions i sentiments" en la seva narrativa a la recerca "d'alguna mena de bellesa". Han passat cinc anys des que l'autor d'Últimas tardes con Teresa va obtenir els premis nacionals de la Crítica i de Literatura amb Rabos de lagartija. El seu últim llibre, publicat per Areté-Mondadori, va néixer com un conte que va passar a ser guió cinematogràfic, que va comprar el productor Andrés Vicente Gómez. Perquè es transformés en novel.la, Marsé va deixar reposar el cap i els apunts durant dos anys. Per a una o l'altra versió, Marsé no ha canviat ni l'ambient ni els personatges de Canciones de amor en Lolita's club. El prostíbul de la zona de Castelldefels, amb les seves noies llatinoamericanes i de l'Est, i els germans bessons Raúl --un policia rude i malcarat-- i Valentín --un deficient mental ple de bondat--, havien calat des de feia temps en l'imaginari d'un autor que confessa que veu les seves històries en imatges abans de portar-les al paper. Per conèixer en profunditat els club de cites, Marsé va visitar assíduament un d'aquests locals i es va nodrir de l'experiència d'una colombiana que hi prestava els seus serveis.
ESCRIURE AMB EL COR
"A mi les històries m'arriben pel cor més que pel cervell", va comentar ahir l'autor de Si te dicen que caí durant la presentació del seu llibre a Madrid. Per aquesta raó, Marsé prefereix Dickens que Joyce, encara que d'aquest li interessa especialment el llenguatge. "En totes les novel.les", va afegir, "procuro ficar-hi emocions i sentiments". També ho ha fet a Canciones de amor..., encara que alguna crítica especialitzada considera que el resultat no està a l'alçada de qui ha estat uns quants anys candidat al premi Cervantes. "Què hi farem", diu, sense semblar afectat per la garrotada, i afegeix amb ironia: "Jo no sóc gaire alt, he fet el que he pogut". Malgrat que, com ell diu, no és un autor de denúncia --"els polítics no llegeixen"-- ni un intel.lectual, el panorama que mostra de la immigració a Canciones de amor... ha deixat en l'escriptor una empremta d'aquests sentiments amb què pretén atraure els lectors. Sense necessitat d'adjectius pomposos, Marsé mostra aquest món aparentment legal en què les dones immigrants són presoneres de les màfies que les porten a Espanya enganyades amb la promesa d'un lloc de treball i que les obliguen a vendre el seu cos per pagar els deutes. És un assumpte "gravíssim" que "mereixeria una investigació". L'autor de Ronda del Guinardó ha vist en aquests locals dels voltants de Barcelona com les madames o mestresses porten el negoci en un règim gairebé familiar per la forma de protegir, d'alguna manera, les noies davant dels xulos. "Darrere d'aquests negocis hi ha molta tristesa i molt mal rotllo". A Canciones de amor... Marsé s'ha ficat en els ravals de la Barcelona del segle XXI, però no té intenció de trencar definitivament amb les històries de la postguerra que han inspirat el seu geni creador. "La infància i l'adolescència són molt importants per a un escriptor, i jo encara tinc coses per explicar d'aquells anys", assegura.
Tornar