Documentació
La confirmació d'un novel·lista
La ciutat de Barcelona i, sobretot, el barri del Raval, és un dels protagonistes d’aquesta història. L’altre és un personatge de vida senzilla que va perdent els trens sense proposar-s’ho. En definitiva, la crònica d’una generació que sembla haver arribat tard al temps que millor podria acollir-los.
En una època marcada pel consum, amb l’efecte que aquest té fins i tot en la literatura, que durant generacions s’havia mantingut força al marge del seu influx, hi ha novel·listes que encara ens sorprenen per la seva independència creativa. Com vaixells fantasmes, armats fins a la messana, penetrant la boira que generen les presses dels seus contemporanis, deixen una petja de qualitat i coneixement, de compromís amb la seva tradició i amb l’estètica del llenguatge narratiu, capaç de desfer tot equívoc.
A la llum dels seus llibres i, sobretot, a la de l’últim, Entre Sant Peters i Sant Pau, que va ser finalista del Sant Jordi el 1995, el d’A. Munné Jordà és un d’aquests casos. En la línia de la millor tradició novel·lística catalana, l’autor ens presenta una història senzilla: el recorregut vital del protagonista, que passa per tots els esdeveniments i tendències socials sense assabentar-se’n gaire, ancorat a la memòria de la seva infantesa, ens mostra l’evolució social de les últimes dècades amb un to proper als millors llibres de Mercè Rodoreda.
Recursos com el flash-back o les el·lipsis narratives són usats per Munné-Jordà amb mestratge i el lector acaba enganxat a aquesta història de petits universos que ens serveixen per entendre la globalitat. Si fa no fa com a la millor literatura de tots els temps. Entre Sant Peters i Sant Pau mereix una lectura reposada, amb la seguretat que no ens deixarà indiferents. A més a més, situa l’autor entre aquells novel·listes a tenir en compte, aquells que tenen el temps com a company de viatge i saben aprofitar el seu talent a cada nou llibre. A descobrir!
Tornar