Documentació
Article aparegut a “Serra d’Or”, 339, gener 1988 per Isidor Cònsul
El darrer exercici narratiu d’A.Munné-Jordà tanca una trilogia sobre l’espai, el temps i el moviment que l’autor havia començat a Damunt un blanc així com el del paper, 1978 (amb la investigació de les possibilitats narratives d’un espai clos), i continuat a Ofici de torsimany, 1985 (que esdevenia un primer esforç de sortida i de comunicació cap a l’espai obert). Demà serà un altre dia és l’experiència de carrer i sembla cloure aquest assaig d’anàlisi sobre aquests tres elemnts tècnics i estructurals (espai, temps i moviment), presents sempre en qualsevol narració com a components de la matèria literària. L’obra que configura aquest tercer exercici, Demà serà un altre dia, té marcats nítidament tots tres elements: l’espai és la ciutat de Barcelona, el temps, el decurs d’un dia (un 26 de novembre) des de la sortida del sol fins a la seva posta, i el moviment és el del sol des que treu el nas a la platja de la Barceloneta fins que s’amaga prop de la Diagonal i de can Barça. Tots tres elements s’objectiven en un annex que n’assenyala l’itinerari damunt un plànol barceloní i en concreta el temps (nou hores i vint minuts) i un moviment de vuit quilòmetres, aproximadament. Al marge de l’experimentació tècnica, l’originalitat de la narració s’enriqueix amb un to desimbolt i divertit que aplega, sota el cel barceloní d’ara mateix, tot un gruix dels seus personatges històrics. Una mena d’anacronisme a l’inrevés: Galceran Marquet, fra Garí, el comte Arnau, Joan Primer, Fiveller, Ramon Llull, Ramon Muntaner, etc., se succeeixen en el protagonisme narratiu, com si es tractés d’atletes amb la torxa olímpica o d’una cursa de relleus assenyalada pel camí del sol.
Tornar