Biografies
Munné-Jordà, Antoni
Antoni Munné-Jordà (Barcelona, 1948) és llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. Des de 1976 té a càrrec la correcció lingüística de la revista «Serra d’Or», feina que ara compagina amb la de redactor. Ha publicat Damunt un blanc així com el del paper (Robrenyo, Mataró, 1978), Ofici de torsimany (Moll, Palma, 1985) i Demà serà un altre dia (La Magrana, Barcelona, 1987), trilogia novel·lística en què es planteja explorar respectivament els recursos literaris de l’espai, el temps i el moviment. Amb Llibre de tot (Pagès, Lleida, 1994) guanya el premi Juli Verne de ciència-ficció 1993, a Andorra. Amb Entre Sant Peters i Sant Pau (Edi-liber, Barcelona, 1999) havia quedat finalista al premi Sant Jordi 1995, i amb Veus de boira des del pont (Proa, Barcelona, 2000) hi va tornar a quedar finalista a l’edició de 1999. Amb La paciència del mar (El Bullent, Picanya, 1994) i L’única mort (El cep i la nansa, Vilanova i la Geltrú, 1999) va iniciar una trilogia de fantasia i ciència-ficció centrada a Vilanova. Ha publicat novel·la juvenil com La Laia dels titelles (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1995) i contes infantils com Terrossos de sucre (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1995) o El fontaner de Vilanova (Ajuntament, Vilanova i la Geltrú, 1996), a més de contes esparsos i algunes sèries principalment a la revista «Tretzevents». Té publicat l’assaig Temps Obert de Manuel de Pedrolo entre les dues cultures (Ajuntament de Tàrrega, 1995), en què analitza les relacions entre ciència i literatura a l’obra de Pedrolo, autor sobre el qual ha publicat articles, ha escrit la lliçó per a la Universitat Oberta de Catalunya i ha dictat conferències. Com a estudiós de la ciència-ficció, ha publicat les antologies Narracions de ciència-ficció (Edicions 62, Barcelona, 1985, refeta el 1997 a la mateixa editorial amb el títol Futurs imperfectes), Temps al temps (La Magrana, Barcelona, 1990) i La biblioteca de les galàxies (amb Montse Cerdà i Marta Puig; La Magrana, Barcelona, 1999), i una cinquantena d’articles, ressenyes i pròlegs. És un dels fundadors de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia i en va ser el primer secretari. Actualment dirigeix la col·lecció «Ciència-ficció» de Pagès editors. Anteriorment es va fer càrrec de l’última etapa de «2001-Pleniluni, Ciència-fició». També va dirigir la col·lecció «Pòrtic Aventures» i la de llibres de viatges de La Magrana. El 2003, per celebrar els vint-i-cinc anys de la publicació del primer llibre, publica Tresgressions (Pagès editors), amb tres textos transgressors escrits també en un període de vint-i-cinc anys. Se li atribueix la traducció d’un volum de poesia eròtica de Pietro Aretino.
Tornar