Documentació
Xavier Moret inventa un altre cas per al seu detectiu alternatiu
Després de l'exitosa aventura de Qui paga, mana, el detectiu més hippy de Barcelona, Max Riera, s'ha d'afrontar a un altre cas amb la poca esma que el caracteritza. En aquesta ocasió, haurà de descabdellar una història amb okupes desallotjats, skins amb mala gaita, advocats corruptes i fràgils figuretes de Lladró.
Han passat cinc anys des de la darrera aventura de Max Riera, però ell continua com sempre: "El personatge no ha canviat gaire. Segueix amb un porret observant la plaça Reial des del balcó i amb l'esperança que no li compliquin la vida. És un nostàlgic dels setanta que no acaba d'entendre la Barcelona postolímpica. Ara, però, somnia més que mai en el paradís de palmeres i platges". I també es mou més. Moret el fa sortir del seu reialme i el porta pels barris rics de la ciutat i per Gràcia. Fins i tot, el trasllada a l'Empordà, però el seu medi natural continua sent la plaça Reial: "M'agrada jugar amb la novel·la negra i m'interessa la d'espais urbans, no tant la del tipus Agatha Christie, amb reunió d'amics al camp anglès, sinó la de Hammet i Chandler, que combinen la intriga policial amb el reportatge social. La plaça Reial em va bé perquè és un lloc tancat. La de Catalunya està governada pels Grans Magatzems, la de Sant Jaume té els edificis oficials i la Reial té al seu favor que no l'aclapara cap església ni administració. Nazario [que il·lustra la portada del llibre] diu que és la sala d'estar de Barcelona".
Després d'aquesta aventura amb el rerefons d'un desallotjament a Gràcia, Max Riera encara té corda per enfrontar-se a l'especulació immobiliària. Ho farà a L'estratègia del calçot, i Moret ja avança que un dels escenaris de la novel·la serà la Floresta, paradís hippy per excel·lència, per ara.
Tornar