15è. aniversari (1999 - 2014)
 
 

Documentació

El detectiu de Xavier Moret ataca la superproducció de cases adossades

Article publicat al diari “Avui” el 03/07/04 per Judit Benages

Això ja dóna una pista de l'argument del llibre: aquest cop l'investigador creat per Xavier Moret es veu embolicat en una trama sobre l'especulació immobiliària a La Floresta Pearson, on hi ha una invasió brutal de cases adossades. La novel·la l'ha publicat Empúries en català, a la col·lecció de narrativa, i Salamandra en castellà, directament en edició de butxaca i conjuntament amb els dos primers títols del cicle de Max Riera: El último hippy (titulat en català Qui paga, mana) i Zanzíbar puede esperar. Ara, doncs, els llibres d'aquest hippy mig reciclat que viu penjat dels somnis utòpics de la Barcelona dels setanta ja es troben tots tres en català i en castellà. L'editora d'Empúries, Eugènia Broggi, va remarcar ahir que aquest nou llibre no té res a veure amb Dr. Pearson, la biografia novel·lada que va guanyar l'última edició del premi 23 d'Abril, publicada el passat mes de març. "Són dues obres de velocitat molt diferent", va aclarir l'autor, per justificar que hagin sortit al carrer l'una rere l'altra. Dr. Pearson va tenir una gestació lenta, mentre que els llibres de Max Riera s'escriuen sols, com aquell qui diu: ara mateix Moret ja en té uns quants més al cap. La quarta entrega de la sèrie anirà sobre els incendis a l'Empordà, i la cinquena passarà a Formentera. "Max Riera va néixer el 1997 en una novel·la esbojarrada i vaig pensar que només donaria per un llibre", recorda l'escriptor. Però va resultar que el detectiu escèptic tenia corda per estona. "Quan vaig treure el segon llibre de Max Riera, Manuel Vázquez Montalbán em va dir que vigilés de no acabar sent esclau del personatge, com li havia passat a ell amb el Carvalho". Les històries de Max Riera combinen tres elements: el recurs a la novel·la negra com a explicació sociològica de la ciutat, l'humor com a desgreixador i un factor generacional molt marcat. Tot i que Moret va idear-les pensant sobretot en els seus companys de generació com a lectors potencials, Max Riera també ha caigut en gràcia entre el públic adolescent. "Estava convençut que aquests llibres no arribarien a entrar als circuits juvenils, perquè estan plens de porros, de tacos i d'incorrecció política. Però em van començar a trucar perquè anés a instituts.

Tornar