Documentació
"Per què no escriure sobre estúpides dones negres?"
"No es tracta de cap trilogia. I això ja és una notícia. A més estic exultant perquè la publicació d'aquest llibre coincideix amb el Fòrum de les Cultures 2004 i amb el casament del príncep Felip i la Letizia", afirmava Empar Moliner parlant de la seva última obra. T'estimo si he begut narra diverses històries d'homes i dones urbans que, com a nexe d'unió, "anirien al mateix psiquiatra", segons subratlla Moliner citant l'editor Jaume Vallcorba: un grup feminista que organitza una xerrada contra la discriminació; un home que s'enfada amb el nòvio després que somnia que l'enxampa al llit amb un altre; una parella que assisteix a un curs per obtenir el certificat d'idoneïtat de l'administració per poder adoptar un fill. En aquestes històries, diu Moliner, hi ha un clar element de realisme i quotidianitat, però també un important component transgressor i de crítica irònica, còmica i mordaç. De fet, els contes són una picada d'ullet al lector perquè no es deixi portar pels tòpics i clixés i s'atreveixi a criticar "el Fòrum, les dones i moltes altres coses". "Tothom pot fer broma sobre l'home. I per què no sobre la dona? Si fem llibres que es diuen Estúpids homes blancs, ¿podem fer llibres que es diguin Estúpides dones negres?", s'interrogava ahir Empar Moliner. Moliner dispara ràfegues d'ironia i crítica a discreció. "M'agraden les feministes. No les de la secció femenina. Quan utilitzen en els discursos oficials «tots» i «totes», jo me'n ric. Em nego a fer discursos per a l'alcalde Clos escrivint-hi «totes» i «tots». Això no és feminisme. És papanatisme. Existeix la paraula «tothom»!", proclama. L'element transgressor esquitxa també les ONG que, en el cinquè conte, titulat "El dia de la dona", apareixen parlant castellà. "Les ONG parlen en castellà, com si a l'Àfrica, a Kabul o a Etiòpia usessin aquesta llengua. Sembla que Bush i Amèrica també parlen en castellà... Les ONG fan bé, tenint en compte l'ús actual del català". Pel títol del llibre "em vaig inspirar en la cançó d'un grup de rap actual, Blood Hound Gang, You're pretty when I'm drank ("Ets maca quan estic begut"). I també en vaig tenir en compte una altra del grup Zebrahead, Even pretty without beer ("Maca fins i tot sense cervesa"). D'aquí vaig arribar al meu títol definitiu". Empar Moliner admet que "la vida quotidiana és molt dura" i que els seus personatges tenen "neures i obsessions com qualsevol altra persona". Potser és un missatge simbòlic per transmetre energia i vitalisme. T'estimo si he begut s'obre amb una il·lustració de Xavi Ampuero d'un "superheroi dels nostres dies, musculós, amb patilles, samarreta Lacoste i un membre sexual marcat. La idea de posar-hi una superwoman em semblava molt Mary Claire", remarca. Empar Moliner ja va publicar un altre recull de contes, L'ensenyador de pisos que odiava els mims, i la novel·la Feli, esthéticienne -traduïda a l'alemany-. L'editorial El Acantilado publicarà l'edició castellana de T'estimo si he begut, que ha traduït la mateixa autora.
Tornar