Documentació
El primer Terenci ara recuperat
La mort de Terenci Moix, l'abril passat, va coincidir amb l'aparició de Tots els contes , el volum que aplega la (gairebé) totalitat de l'obra breu escrita per l'autor barceloní. Cal dir, doncs, per començar, que la iniciativa de Columna Edicions mereix un bon aplaudiment ja que ens permet recuperar un Terenci molt poc conegut del gran públic. La recopilació de Columna aplega La torre dels vicis capitals (Selecta, 1968) i La caiguda de l'imperi sodomita i altres històries herètiques (Aymà, 1976) amb l'afegitó del conte "Assassinar amb l'amor" , publicat a la col·lecció El Cangur d'Edicions 62 el 1979. Aquest darrer text, aparcat per la censura, formava part del recull La torre dels Vicis Capitals i les moltes ciutats que s'esfondraren que un desconegut Ramon-Terenci Moix va presentar al premi Víctor Català del 1967. Val a dir, però, que en el conjunt que ara es recupera hi manca una referència al llibre Lilí Barcelona i altres travestís , aparegut a la mateixa col·lecció El Cangur l'any 1978. És una mancança doble i, al meu parer, important ja que en l'esmentat llibre (i no en el d'ara) apareixia el conte Jordi, actoret català o la revolució segons sant Brecht , datat el 22 d'octubre del 1967 i inclós amb el títol L'art de matar en la redacció original de La torre.. . que després fou massacrada per la censura. L'altra mancança és el "Pròleg indòmit" (A Remembrance) i el text de M. Aurèlia Capmany que l'acompanyava. En aquest pròleg, entre altres delícies, Moix explica com en aquella Festa de les Lletres Catalanes del 1967 en què va emportar-se el Víctor Català també va tirar -sense èxit- pel Sant Jordi de novel·la, pel Carles Riba de poesia, pel Josep M. de Sagarra de teatre i fins i tot pel Folch i Torres de literatura infantil amb una escandalosa novel·leta titulada La cançó i l'espasa que narrava els amors adolescents entre un pageset i el fill d'un comte. Recuperar avui aquests textos ens retorna la figura d'aquell Terenci Moix que va irrompre com un cavall desbocat en els cenacles literaris catalans de finals dels 60. El món del cinema, dels còmics i de la música pop, la sexualitat transgressora del marquès de Sade, el maridatge entre la subcultura i la cultura més elevada (accentuat sobretot a La caiguda de l'imperi sodomita... després de l'estada a Itàlia de l'autor a principis dels 70) i la crítica sistemàtica a tots els estrats de la societat que l'envoltava són elements que després Moix desenvoluparia al llarg de la seva obra posterior fins a arribar a esdevenir ell mateix el mite que, en el fons, tota la seva vida havia volgut ser. Tot Terenci Moix està ja dintre d'aquests textos: el món caòtic que retrata, la llengua -una eina amb la qual sempre va mantenir unes complexes relacions- i, sobretot, el seu amor exacerbat per la vida. M. Aurèlia Capmany ho va saber veure i ho va explicar millor que ningú: "El món que ell crea arrenca del refús de l'abstracció, de la denúncia de l'escàndol del temps i del dolor, amb un amor sense límits a la mateixa precipitació del temps i del dolor que el fa sentir viu del tot".
Tornar