Obres
El dia que va morir Marilyn
El dia que va morir Marilyn recorre l’itinerari vital dels protagonistes, sobretot de dos nois. És un retaule de la vida barcelonesa a través de los records de la seva infantesa i adolescència enfrontats als records dels seus pares sobre la Barcelona dels anys trenta i la guerra civil. És la història de dues famílies de classe mitjana que des de la fam soferta en la postguerra, són catapultades cap a la riquesa, en els anys seixanta, i l’enfrontament que sorgeix entre la generació del 36 i els joves protagonistes, que tracten de construir una nova etapa mitjnaçant el rebuig de tot el seu passat tantt el de la seva pròpia ciutat com la familiar. Es divideix en cinc llibres que estan construïts al voltant dels monòlogs de quatro personatges. Amèlia, la mare, fa una crònica encertada del pas de la preguerra a la postguerra. Bruno i Jordi són dos adolescents privilegiats amb una sèrie de experiències generacionals que s’aniran descobrint al llarg de la novel·la. Parlen dels seus estiuegs, de les trobades en el cine, d’una educació sòrdida en un col·legio d’escolapis, de les lectures dels tebeos i de les seves iniciacions sexuals, associades al personatge mític de Marilyn Monroe. Darrera queden tots els recors d’una inmaduresa que s’aplica tant als protagonistess de la novel·la como al propi país. Xim, el pare de Bruno i marit d’Amèlia, és el típic exemple del lluitador que en els anys quaranta s’enriquí sorgint del no res, però que no se sente triomfador com a home. Els personatges es converteixen en cronistes, i la suma de les seves veus narratives organitza la novel·la. Bruno i Jordi són la representació dels joves, Amèlia i Xim representen als grans i al conjunt dels qui duen a terme la difícil feina de ser pares. En l’obra s’ataquen criteris puristes que la dictadura franquista exaltà. S’hi reflecteix una societat catalana acomodatícia que es basa en els principis de la unita familiar, la moral burgeesa i la integridad sexual. La mort de Marilyn s’associa a la decisió de trencar amb aquesta societat falsa que es troba davant un món irreal i sobretot mític. La crítica i la mitificació dels valors de la cultura en l’educación i el sexe s’expressa mitjançant una combinació de temes i punts de vista que ofereixen al lector una visio molt àmplia de la cultura en la societa franquista.
Tornar