Biografies
Moix, Terenci
Terenci Moix (Barcelona, 1943). Pseudònim de Ramon Moix. De formació anàrquica i autodidàctica, treballà en tota mena d'oficis. Residí a Londres. Es donà a conèixer com a narrador amb La torre dels Vicis Capitals (1968), que representà una ruptura temàtica amb la tradició de postguerra i amb el realisme històric. La seva obra s'ha centrat en gran part en la crítica i la mitificació dels valors de la cultura, l'educació, el sexe, els mass-media, de l'època franquista, temàtica desenvolupada a Onades sobre una roca deserta (1969), El dia que va morir Marilyn (1969), Món mascle (1971) i Sadístic, esperpèntic i àdhuc metafísic (1976). Professional de les lletres ha col·laborat en mitjans de comunicació escrita com "Tele-Exprés", "Tele-Estel", "El Correo Catalan", "Destino", "Nuevos Fotogramas", en la qual pogué desenvolupar la seva passió pel cinema, "Serra d'Or", i actualment a "El País". També ha publicat llibres de viatges, Terenci del Nil o Viatge sentimental a Egipte (1971) i Terenci als USA (1974); ha escrit assajos com Los cómics, arte para consumo y formas "pop" (1968) o El sadismo de nuestra infància (1970). Les entrevistes que li han estat fetes les ha aplegat a Preguntar no és ofendre (1975). Ha conreat el teatre amb Tartan dels micos contra l'estreta de l'Eixample (1974) i ha col·laborat junt amb J.M. Benet i Jornet a Quan la ràdio parlava de Franco (1980). Ha fet una notable versió de Hamlet, a més d'altres versions i guions per a la televisió. S'ha decantat per la utilització del castellà en les seves últimes obres Amami, Alfredo (1984), No digas que fue un sueño (1986), El sueño de Alejandria (1989) o la publicació dels tres volums de les seves memòries, sota el títol genèric de El peso de la paja. L'any 2003 fou guardonat amb el premia fernando Lara de novel·la per l'obra publicà El Arpista ciego (2002). Morí a Barcelona la primera setmana del mes d'abril de 2003 d'un enfisema pulmonar causat per la seva addició al tabac.
Tornar