Biografies
Miracle, Josep
Josep Miracle i Montserrat ( Barcelona 1904 - 1998 ) Escriptor. De formació autodidàctica, dirigí grups culturals i populars de Sants i fundà diverses revistes. Deixeble de Pompeu Fabra, féu de corrector de proves i fou director literari d'Editorial Selecta. De les seves novel·les —Vides inútils (1930), Blanca o bruna? (1931), Pel foc de la prova (1932) i Un ram a la finestra (1932)— sobresurt Seixanta minuts (1948), de tècnica naturalista i dins l'escenari de les lluites socials de 1917-23. A més de poemes —De l'encís dels dos amors (1922)—, publicà teatre —Una creu vora el camí (1933), Carbassot (1935) i L'enlluernat (1951)— i contes: Herois de calça curta (1930 i 1933). Però les seves obres més importants són extenses i documentades biografies, de vegades polèmiques, com Verdaguer, entre la lira i el calze (1952), Guimerà (1958), Josep Maria Folch i Torres (1971), Pompeu Fabra (1968), Jaume Raventós. L'home del seny (1973) i Caterina Albert i Paradís, Víctor Català (1978). El seu interès per la gramàtica i la lexicografia el portaren a revisar i a ampliar, amb criteris de vegades personals, el diccionari Fabra a partir de la quarta edició (1966), i a publicar una Gramàtica catalana (1938), un Diccionari català-castellà i castellà-català (1969) i un Diccionari Manual de la llengua catalana (1975), obres que ompliren buits en una època de dificultats per al català. Posteriorment, publicà Diccionari Nacional de la llengua catalana (1993). S'interessà per aspectes de la Renaixença (La restauració dels Jocs Florals, 1960) i publicà també un volum de memòries (Quatre coses del meu temps, 1976) i un altre d'impressions personals (Entre l'ahir i el demà. Opinions de cor a pensa, 1991)
Tornar