Documentació
El món i els detalls
Hi ha autors que saben mantenir-se discretament amagats darrere la closca de les seves obres. De tant en tant deixen entreveure alguna espurna del seu món interior, del seu caràcter, de les seves flaques o de les seves fixacions, però sempre com una excepció. D'altres, en canvi, es mostren sense vels al lector des de la primera frase que escriuen. Podríem ben bé dir que ells són la seva literatura. Biel Mesquida (Castelló de la Plana, 1947) pertany sense cap mena de dubte a aquesta darrera categoria. Ja sigui en novel·les, reculls de contes, articles de premsa o en la seva recent i interessant dimensió de redactor de Plagueta de bord, el seu blog a Internet, la personalitat apassionada i desbordant de Mesquida es presenta des del primer moment davant del lector com un dels components més atractius de tota la seva obra. Els detalls del món, el seu darrer llibre, és una mostra més de tot el que acabo de dir. No hi ha lloc per al dubte: és pur Biel Mesquida pels seus quatre costats. Una setantena de narracions breus escrites entre el 2002 i el 2005, amb una extensió que gairebé mai supera les tres pàgines i que en bona part prové dels articles que Mesquida escriu periòdicament al Diario de Mallorca. Com sol ser habitual, en aquest llibre se li entén tot, a Biel Mesquida. El seu malestar cívic davant d'abusos o injustícies de tot tipus -ja sigui properes o bé llunyanes- amara la majoria dels seus textos. No estem, però, davant d'un recull convencional d'articles. Hi insisteixo: no estic parlant d'un recull de literatura periodística sinó de contes breus que sense renunciar a la seva funció de crònica del que està passant no perden ni un bri del seu tremp literari. Dit altrament, Mesquida fa art. Genera bellesa sense renunciar, això mai, a la glopada àcida del plany i de la crítica ferotge contra tots els que considera els seus enemics. Per raons geogràfiques no m'és possible seguir dia a dia els escrits de Biel Mesquida a la premsa de les Illes. El que puc dir, però, és que en aquestes cròniques que formen bona part de l'extensió d'Els detalls del món es pot copsar perfectament l'impacte que provoca la seva lectura fragmentària en els seus lectors de premsa. Però on es percep amb més contundència la força -i el mèrit, és clar- del que ens diu Mesquida és justament ara, quan podem llegir aquests textos com un tot global perfectament coherent amb l'obra anterior d'un autor que no acostuma a combregar amb rodes de molí. Un autor que, a més a més, és posseïdor d'una de les proses més belles (bellesa: segona vegada que empro aquest mot) i més electritzants de la literatura catalana. Vet aquí un dels elements que la crítica sempre s'apressa a destacar quan parla de la prosa de Biel Mesquida. No cal dir que secundo absolutament aquesta valoració, però crec que aquesta vegada, a l'hora de les valoracions, havia de passar al davant la força que hi ha en les històries d'Els detalls del món. El llibre està estructurat en tres blocs: "Els detalls del món", "Mallorca és un continent" i "Sea, sun, sex and death", en els quals apareixen personatges que intenten projectar una capa de bondat en un món massa procliu a fer (el) mal. No hi falten tampoc els paisatges en perill de desaparició, els amors frustrats, les morts accidentals, els sentiments prohibits i els gestos reveladors de tot el que pot bullir dintre de l'ànima dels homes i dones tal com els (ens) veu Biel Mesquida. Cada una de les tres parts s'obre amb unes imatges de postal de la Mallorca paradisíaca -si més no en el pla paisatgístic- de fa un segle. És com si l'autor ens digués que el passat és una imatge en blanc i negre inert i una mica desenfocada, i que, en canvi, el present, ric, ple de colors, calidoscòpic, contradictori, només pot ser construït a través de la paraula. La paraula indignada contra tot el que Mesquida considera abominable: la guerra de l'Iraq i els seus instigadors, la misèria intel·lectual del Partit Popular regnant a les Illes, la Mallorca curta de gambals enlluernada per les Chenoas i Bisbals de cada moment, els mercaders dels sentiments de la bona gent, el discurs conservador i homofòbic de l'Església de Roma... Comparteixo el que va dir Emilio Manzano el dia que el llibre es va presentar a Barcelona: Els detalls del món és un llibre exuberant, desmesurat i imprescindible que cal llegir a poc a poc -el format a base de textos breus facilita la recepta- i, si pot ser, a est
Tornar