Biografies
Massó i Torrents, Jaume
Jaume Massó i Torrents (Barcelona 1863 - 1943). Editor, erudit i escriptor. De família acabalada en el comerç amb Amèrica, freqüentà algunes facultats universitàries sense, però, llicenciar-se i viatjà, sovint, per Europa. A 18 anys fundà L'Avenç després de "Lo Velògrafo", que orientà, influït per Valentí Almirall, a la modernització cultural i política del catalanisme. Associat (1891) amb Joaquim Casas i Carbó, impulsà les publicacions de "L'Avenç" revistes i més de 500 títols i afavorí, amb voluntat nacionalista i actitud liberal, les iniciatives que convertiren l'editorial (1881-1915) en el nucli intel·lectual més influent del modernisme. Com a escriptor publicà narracions Lo Fresser (1883), els celebrats Croquis Pirinencs (1896)., poesies Llibre del cor (1888), Natura (1898)., una novel·la Desil·lusió (1904). i el drama líric La Fada (1897), musicat per Morera. Participà, discretament, en la política nacionalista de matís esquerrà s'inscriví (1880) en el Primer Congrés Catalanista, participà en el Centre Català, s'adherí (1897) a la Unió Catalanista, milità en el Centre Nacionalista Republicà (1906) i col·laborà activament en l'Ateneu Barcelonès, que presidí (1926-27), i el Centre Excursionista de Catalunya (des del 1882 a l'Associació d'Excursions Catalana), que presidí (1915-1919) i del qual rebé la Medalla d'Or (1931). Fou membre de la comissió tècnica que convocà el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906). La seva gran vocació fou l'erudició històrica i literària catalana, a la qual aplicà un rigor poc habitual a l'època, especialment en la recerca de nombrosos repertoris bibliogràfics. Publicà la "Revista de Bibliografia Catalana" (1901-1907). Col·laborà a la Bibliotheca Hispanica, de Foulché-Delbosc, on publicà les Obres poètiques de Jordi de Sant Jordi (1902) i la versió catalana del 1429 del Decameró (1910). Dels seus treballs uns 270 títols entre llibres, poesies i articles cal destacar Historiografia de Catalunya en català durant l'època nacional (1906), Exposició d'un pla de publicació de les Cròniques catalanes (1909), Bibliografia dels antics poetes catalans (1914), Repertori de l'antiga literatura catalana (1932). Fou membre fundacional de l'Institut d'Estudis Catalans (1907) i en fou l'arxiver- bibliotecari. També va ser el responsable de la formació inicial de la Biblioteca de Catalunya. Fou professor dels Estudis Universitaris Catalans (1906-1907) i de l'Escola de Bibliotecàries des de l'any 1932.Li fou concedit el doctorat honoris causa de la Universitat Autònoma de Barcelona (1934). Publicà, finançades per alguns amics, les memòries Cinquanta anys de vida literària (1934).
Tornar