15è. aniversari (1999 - 2014)
 
 

Documentació

Article publicat al diari “Avui” el 22/03/01, per Anna Maria Gil

Som víctimes de les modes, els costums i les creences que, imperceptiblement, van conformant un clima social. Hem perdut el sentit crític i acabem acceptant qualsevol cosa, encara que sigui falsa. Només cal que els mitjans en parlin una vegada i una altra. Així, les noves relacions familiars i l’actual paper de la dona són temes recurrents dels magazins dominicals, de les revistes femenines, dels llibres d’autoajuda i les novel.les. Gairebé tots repeteixen la mateixa llista d’idees, actituds, valors, preocupacions i comportaments. Però, el més visible, no acostuma a ser el més cert. Normalment, ni les famílies ni les dones són com les pinten. I els mecanismes ocults d’allò que es veu resulten més complexos del que ens volen fer creure. Com deia un conegut filòsof, els fets són com el sistema de cotitzacions de la borsa, depenen d’una xarxa complexa de causes i decisions situades en dos plans, el real i el psicològic, el càlcul i l’endevinació, el valor i el preu. Imma Monsó (Lleida, 1959), a Tot un caràcter, ambientada al si d’una família que es podria qualificar de desestructurada, i protagonitzada per una mare i una filla de tarannàs aparentment oposats, ho té clar: res no és com sembla o ens volen fer creure. Monsó sempre s’ha rebel.lat contra els llocs comuns. No se sap mai (guardonada amb el XXI Premio Tigre Juan a la millor opera prima publicada a Espanya al llarg de 1997) i Com unes vacances (premi Prudenci Bertrana i premi Cavall Verd, 1998), van sorprendre el públic i la crítica per la seva òptica singular. La primera, una història sobre les aparences, l’atzar i el destí, situada en un punt indeterminat de Centreeuropa, plantejava quelcom inversemblant: la possibilitat d’introduir-se en la personalitat d’un altre mitjançant un beuratge. La segona, defensava un analfabetisme inconcebible als nostres dies, tenia com a teló de fons el paisatge de Normandia i, com a Tot un caràcter, ambientada ja a Barcelona, retratava una família de dones regida per normes particulars.

Tornar